I el setè dia descansà
17/01/2013
I el setè dia descansà
Així finalitza al llibre del Gènesi, el mite de creació de les religions del Llibre, és a dir del judaisme del cristianisme, i de l’islam . Déu Nostre Senyor, després de crear el món i a Adam i Eva, va descansar el setè dia i, per tant, el descans setmanal va adquirir l’estatus de sagrat i va entrar a les lleis humanes de totes les cultures de manera inqüestionable… Això sí, fins que no va arribar El Corte Inglés.
M’han arribat una colla de mails indignats (més que indignats, rabiant d’indignació) explicant les mesures que ‘l’empresa comercial’ per excel·lència ha decidit de prendre veient el descens de vendes que ha de suportar a conseqüència de les retallades de sous pràcticament a tots els sectors de la societat, i que no detallaré per no cansar el personal: eliminació d’una –per ara– de les pagues extraordinàries; congelació salarial; augment de la jornada laboral; ‘flexibilització’ en matèria d’horaris i jornada laboral; període de vacances durant tot l’any; eliminació de la borsa de vacances; calendaris mensuals en compte d’anuals, cobertura de tots els diumenges de l’any, etc.
El Corte Inglés fins ara havia gaudit d’una fama d’empresa ultraconservadora i patriarcal, sí, però benigna i protectora dels seus treballadors, un ‘Padre Padrone’ que collava els matxos però tenia cura dels seus, que no pagava massa però tampoc no ofegava, un poder condescendent amb el seu personal, però curós del seu ramat. Una mena de microcosmos amb la seua pròpia banca, la seua asseguradora, i que, ultraconservadora i patriarcal com era, procurava mantenir els valors familiars i els rols sexuals com calia.
Tanmateix, ara les mesures que anuncia el mínim que produeixen és perplexitat i no s’adiuen amb la foto prèvia.
Perden vendes i obriran cada diumenge? Són ganes de fotre o què!
Augmenten la jornada laboral? Per què, si han baixat les vendes?
‘Flexibilització’? Ningú no sap molt bé que signifiquen del tot eufemismes d’aquest tipus (com externalització) . La parauleta, això sí, sempre va acompanyada de més opressió al treballador. En aquest cas, s’entén que la empresa modificarà la jornada treball dels treballadors quan li vinga de gust.
Calendaris mensuals? És a dir, ‘programació del treball mensual en comptes d’anual’? Açò vol dir que amb només una setmana d’antelació et poden modificar la programació de feina sense conformitat de part. Clar i ras, que la vida personal del treballador passa a ser propietat de l’empresa i per tant pot modificar-la quan vulga i com vulga. L’esclavatge va aproximant-se i la dependència i sotmetiment psicològic que això implicarà sens dubte augmentarà els trastorns d’estrès i afectius…
Període de vacances durant tot l’any? El trencament de ritme biològic anual que origina és greu, i les implicacions sobre la vida familiar, incalculables. Tot açò sense esmentar la pèrdua de drets. L’eliminació de la borsa de vacances és la conseqüència directa de programar les vacances al llarg detot l’any.
Obertura de tots els diumenges de l’any declarant-los dia laborable, unilateralment?
Òbviament no: Ho fa perquè la nostra estimada alcaldessa Na Rita Barberà i Nolla, li ho ha permès al declarar a la major part de la ciutat de València Zona Turística.
Pensem en el que això implicarà pel petit comerç i per tant per la vertebració dels barris de la ciutat al voltant del petit comerç .
Pensem en les implicacions que això tindrà per la nostra vida quotidiana quan els comerços dels nostres barris comencen a tancar.
Hi ha qui veu a València com la capital d’un País i hi ha qui la veu com un immens Centre Comercial. Caldrà parlar d’açò!
Aquestes mesures situen El Corte Inglés en un dels llocs més baixos del rànquing social quant a comportament empresarial. S’han atrevit a fer allò que fins ara ningú no s’havia atrevit: a trencar els ritmes biològics i socials de sanció mil·lenària que ni la Revolució Industrial! Recordem-nos de la setmana anglesa’ guany social que augmentava el descans setmanal a més del diumenge, el dissabte per la vesprada.
Encara fa no res, el diumenge era pecat treballar, obligatori anar a missa i dispensa de l’Església per a no fer-ho. Quan era obligatori combregar per Pasqua Florida, etc. És a dir, quan era obligatori tant per llei com per manament religiós de mantenir determinats ritmes biològics. Ritmes que posteriorment la ciència i no solament la creença ha avalat com a certs: el circadià, el setmanal, l’estacional i l’anual.
Que no ens vinga El Corte Inglés amb romanços de disminució de vendes. Açò és un abús i punt. I se n’ha acabat aprofitant. Caldrà començar a fer córrer l’eslògan de ‘Jo també sóc un damnificat per El Corte Inglés’.Perquè no ho dubtem, la ciutat sencera se’n ressentirà, i amb ella els seus ciutadans.
Malament, molt malament anem.
La Conferència Episcopal hi tindrà res a dir?
Robert Mora