No s’ha d’enterbolir amb arguments més o menys insidiosos una decisió i un pas d’una transcendència tan gran que fa vertigen i que pot induir a molts catalans que tot i estar delerosos de la independència, a sentint-se tenallats per la por finalment, fer un pas enrere. Per fer això ja n’hi ha prou mitjans espanyols que practiquen l’amenaça oberta o velada, soterrada o manifesta, pronosticant tots els mals de l’infern si al remat s’arriba a fer el pas. De fet ja ho estem veient i no solament a Intereconomia o el Gato al Agua, i afins, sinó al mateix govern espanyol i altres trones presumptament progres.
Per tant donar tot el recolzament que s’hi puga proporcionar, i a partir d’ací engegar tots els debats i els anàlisis que vulguem.
Jo crec que –i ho crec jo clar està- que la independència de Catalunya globalment serà molt positiva per a la resta de pobles sense estat de l’actual Estat Espanyol. I molt probablement també pels pobles de matriu castellana als que permetrà trobar-se amb ells mateixos sense el recurs històric a l’enemic intern que sotmetre, al diferent, a l’altre.
Cert que amb probabilitat, La independència de Catalunya es produirà una pressió re-centralitzadora, però, i què?! O és que periòdicament no assistim a aquesta mena de progroms sense que hi hagen motius objectius detectables, ans únicament per l’activació dels dimonis interns tant dels governants de torn com de l’Espanya profunda i malcarada?.
Per contra, si al final Catalunya –que saluda la sortida del sòl amb un “bon dia” igual que valencians, mallorquins andorrans nordcatalans i altres-, s’excel·leix com a nació, em primer lloc s’haurà trencat la maledicció del fatalisme amb el que tots els pobles sense estat de l’Estat de matriu no castellana, viuen la seua condició de espanyols de segona. Un nou paradigma hi serà present. I de sobte sabrem que ‘ÉS POSSIBLE’.
A més i singularment per als valencians, l’aparició d’un estat europeu de 8 milions de persones, al nord de la Sènia amb el mateix idioma que el nostre (amb totes les variants que es puguen escatir i se li done el nom que se li done) ens permetrà ser presents a Europa EN VALENCIÀ.
A més a més, jo estic convençut que arran de la independència, emergirà al País Valencià un nou paradigma de forces polítiques dins el País Valencià amb força incontenible.
Per la meua banda no puc més que engrescar a les forces polítiques sobiranistes catalanes a que continuen pel camí iniciat. Per si algú no se n’havia adonat, 2 milions de catalans a l’onze d’octubre (en una nació que no arriba als 8), són l’equivalent de 9 milions d’espanyols manifestant-se a Madrid. Cap altra manifestació dels últims 40 anys admet comparació.