Banalització del llenguatge polític
Terrorisme masclista
La banalitzaació de la paraula «terrorisme» i la seua utilització esbiaxada ha estat una construcció de la dreta del PP a la que s’ha sumat entusiasticament el PSOE.
Recordem com des de la FAES i sobretot en l’epoca d’Aznar es va generalitzaar la denominació terrorisme per tot allò que questionara la unitat de Espanya i com en aquests moments, la premsa amiga fa mans i mànigues per identificar com a terrorista la lluita democràtica i pacífica del poble cataqlà per la seua independència. Recordem com es va utilitzar sense manies per il·legalitzar partits polítics com Batasuna amb la infausta Llei de Partits, però que haguès pogut arribar fins i tot a il·legalitzar el mateix PNB. I que en aquests moment es com una espasa de Damocles que pot arribar a il·legalitzar la CUP, ERC i JxC.
Tot era ETA i sobretot, tot era terrorisme. Recordem com es van resistir a considerar de l’11M un l’atemptat jihadsta per la identificació de «terrorisme=ETA=separatisme». Parem atenció en com gradualment el mot terrorisme ha anat escalant posicions per acabar situant-se al caramull de la violència més condemnable, més enllà de l’assasinat, la violació, la tortura, etc. És suficient apel·lar al «terrorisme» perquè ningú ja no es questione cap dret humà del supossat «terrorista». Recordem que els xavals d’Alsasua estan comdemnats en tant en quant la seua violencia va ser «terrorisme», i no una baralla de bar. No estan comdemnats doncs per les conseqüències dels seus actes sinó en tant en quant les seues intencions eren «terroristes» perque estaven relacionades amb les reivindicacions nacionals basques.
Si fem la prova de preguntar a la gent que li suggereix la paraula terrorisme ens trobarem que la primera accepció és ETA, i adherida a aquesta trobem separatisme, «nacionalisme ètnic», (utilitzat com un eufemisme de racisme) etc. I si fem la pregunta de qui han estat les principals víctimes del terrorisme ens trobarem que surten el PP i el PSOE, que a la vegada són els que (també per la percepció dominant) l’han combatut amb més eficacia.
En poques paralules. El «terrorisme» es ja de ple dret un marc mental de la dreta i de l’unionisme espanyolista, com també ho son altres termes com separatisme, radical (per extremista), nacionalista (versus no-nacionalista o constitucionalista) etc. I per tant tot el que vaja precedit del terme terrorisme ens remet al seu món de significants.
Les definicions que he trobat del concepte son les següents:
DIEC
terrorisme m. [LC] [SO] [PO]
Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió.
DNV-AVL
terrorisme [teroɾízme]
| m. POLÍT./SOCIOL. Ús de la violència i del terror com a mitjà de pressió per a aconseguir objectius polítics. |
RAE
terrorismo
1. m. Dominación por el terror.
2. m. Sucesión de actos de violencia ejecutados para infundir terror.
3. m. Actuación criminal de bandas organizadas, que, reiteradamente y por lo común de modo indiscriminado, pretende crear alarma social con fines políticos.
Algú em pot explicar com i perquè amb aquesta falta de precisió lingüística i amb les precedents connotacions polítiques i mentals assenyalades és fan servir des determinades esquerres a les que se les suposa més lúcidesa, el terme «terrorisme masclista»?
L’utilització del terme terrorisme per parlar dels assesinats, i maltractament físic o psiquic de dones per part dels homes, orienta el vot dirèctament cap el PSOE i el PP fonamentalment. Els pertany.
És cert que Vox està obrint un nou vocabular significant per referir-se a les relacions distòpiques entre els sexes posant-los en termes d’igualtat, quan tots sabem que tractar com a igual allò que no ho és és la pitjor de les injusticies perquè condemna a la víctima legalment. Un altre parany disfressat de democràtica «igualtat».
No és axò el que es propose òbviament, però si que propose no caure en la banalització i la indeterminació del llenguatge que hem de procurar que siga el més precís possible i que ens identifique políticament.
El millor xemple de llenguatge banalitzat i al temps pervertit l’estem veent al Tribunal Suprem d’Espanya.
Cal no oblidar-ho, pensem com parlem.
Algú que mata una dona és un violent, un assasi, un homicida, un pertorbat, etc, depenent de les característiques del cas; en cap moment abogue per suavitzar el llenguatge. Mai però “un terrorista”, que implica organització col·lectiva per assolir un objectiu polític. Parlar de terrorisme masclista ens remet a un imaginari on els homes conxorxats per un masclisme estructural practiquen la violencia contra les dones pel fet de ser dones. Això és gravisim perquè per una part culpablitza a tot sexe masculi , i per l’altra connecta per contigüitat la violencia masclista amb la lluita per l’alliberament nacional previament associada al mot terrorisme.
No és casualitat que aquest siga l’eslogan escollit pel PSOE/Podemos per «combatre» la violencia masclista. Insidiosament dispara a un objectiu, però apunta a un altre.
Crec que hem de ser molt curosos amb el llenguatge, perquè el llenguatge que utilitzem ens defineix políticament, crea la realitat social i sobretot orienta el vot envers determinades opcions polítiques.