Com al 90% dels bloggers en català, a mi també m?han regalat els Assaigs de Montaigne aquest Nadal. La identificació és sorprenentment acurada, i funciona en tots dos sentits: més d?un dels qui no tenien encara un blog, l?han obert inspirats poc després de rebre i fullejar aquest regal exquisit. Però de fer-li una ullada
Qui diu que la gent jove no veu les notícies? Ahir mateix, en un partit de futbol d?alguna categoria remota, un adolescent irat cridava: ?T?haurien de penjar com a Saddam, fill de puta!? (i algú altre matisava cruelment: ?…dels ouets!?). No m?estranya que el pobre àrbitre avisara la Guàrdia Civil en el descans, i que
Un dels meus pocs propòsits d’any nou era escriure més. Doncs comencem bé: ni tinc ordinador, ni probablement tindria temps per a usar-lo si el meu vell i estimat aparell no estigués en coma irreversible… Però creieu-me: tot i la nostra dependència recent de la micro-informàtica, el que més m’està fotent és que m’he quedat
[No sé on vaig llegir que quan hom duu massa temps sense escriure en el seu blog hauria de molestar-se en penjar una nota explicant perquè. Com els motius que m?han distret d?aquesta sana costum són bastant prosaics (feina, desgana, i un hardware rebel), recorreré a un altre recurs d?urgència del qual no s?ha d?abusar,
Quan entre cada matí a aquesta secció de blogs i veig que n’hi ha d’actualitzats a hores intempestives de la nit, no puc sinó pensar que qui els escriu o bé no treballa l’endemà, o per contra té el vici de treballar a deshora, fins a ben tard. Doncs bé, endevineu quin és el meu
La combinació entre el meu estil de vida, un tant auster i monàstic, i el fred que comença a escolar-se per totes les escletxes del meu pis mal aïllat, està començant a afectar-me la salut mental. L?estufa d?oli a penes fa efecte les poques hores que arribe a passar en el menjador cada nit. El
La crueltat dels ponts del calendari és aquesta: per llargs que siguen, només uneixen dos punts pròxims de la mateixa ribera del riu, fent una enganyosa corba en l?aire que et produeix la il·lusió que vas a creuar-lo. He aprofitat el temps al màxim, aquests dies, fent coses útils ? i he alimentat així tots
Si cada dia quan ens alçàrem del llit engegàrem la COPE durant uns minutets, i ens preguntàrem qui està definitivament com una puta cabra, si ells o nosaltres, la resposta, de tan simple i rotunda, ens posaria de bon humor per a començar el matí. Està bé fer inventari de les nostres xicotetes certeses abans
Si cada dia quan ens alçàrem del llit ens preguntàrem si estem mentalment sans o no i intentarem donar-nos, amb els nostres criteris, una resposta raonada, tant se val que els primers dies fos rotundament afirmativa: després de poques setmanes de constant interrogatori, acabaríem completament grillats ? amb independència de si ho estàvem o no
Des que jo vaig arribar (i no fa tant, d?això) m?ha semblat veure-la sempre igual: asseguda a les primeres files, discretament, veient passar un per un davant d?ella tots els qui creien tindre alguna cosa a dir. Ha esperat tot aquest temps, mentre escoltava i prenia les notes més acurades ? a voltes les ha
Dissabte a la nit, quan duia un amic en cotxe al nostre sopar de colla, vaig voler fer-li escoltar una peça de música clàssica. Ja duc dues setmanes alternant els CDs d?un doble àlbum de Liszt que recull els seus ?Anys de pelegrinatge? ? un títol excel·lent per a escoltar mentre conduesc, encara que els
No hi ha heterodòxia possible sense un mínim sentit de l?oportunitat. Un heterodox a deshora massa sovint resulta ser un estúpid, un incompetent. I pitjor encara: fins i tot si no ho és, ens ho semblarà, i el seu do esdevindrà inútil – una bona llavor que cau entre les pedres. En canvi, l?heterodox oportú
La humilitat és d?eixes poques matèries que, quantes més vegades suspens, més hi aprens. Confesse que vaig tardar massa anys a matricular-me: però des d?aleshores, no he faltat a cap convocatòria. Algunes poques voltes trac una matrícula d?humor, i el meu sarcasme soterrat surt de nou a la superfície per a celebrar joiosament les meues
Si voleu saber què significa quedar-se sola (femení) als 31 anys, ja sabeu a qui heu de llegir (i aquest cop l?he afegida a la llista d?enllaços per a major comoditat dels meus visitants). La comparació que ha fet amb què significa quedar-se sol (masculí) als 31 anys és d?allò més encertada. A eixes edats,
Una atenta lectora em comenta en privat que la diferència entre les comedietes romàntiques que vivim cada dia a estes edats, i les de la Genifer Anyistron, és que les del cine acaben bé, que justament paguem per a això. És evident: si a més d?haver de suportar a Geni durant hora i mitja les