Com al 90% dels bloggers en català, a mi també m?han regalat els Assaigs de Montaigne aquest Nadal. La identificació és sorprenentment acurada, i funciona en tots dos sentits: més d?un dels qui no tenien encara un blog, l?han obert inspirats poc després de rebre i fullejar aquest regal exquisit.
Però de fer-li una ullada a llegir-lo va un bon tros. Hi ha els optimistes, que han començat a llegir-lo pel principi ? valents! Hi ha els pessimistes, que han començat a llegir per allò de ?Filosofar és preparar-se per a morir? ? glups! I per últim, estem els realistes, que hem començat a llegir cautelosament: buscant a l?índex i començant pels capítols més curts ? curtíssims, alguns. Així que, en total, duc llegides unes cinc pàgines plenes de llatinades i coses mig curioses, mig banals: tot plegat una lectura un tant erràtica, com ho està essent tot últimament. Em cal posar-me ordre ? i de passada, em cal un ordinador nou, o si no és nou almenys que funcione.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també me’l compraré ja que no passa cada dia, ni cada setmana, ni cada any, que es tradueixin llibres tan importants a la nostra llengua! Bona lectura, Ramon.