Dissabte a la nit, quan duia un amic en cotxe al nostre sopar de colla, vaig voler fer-li escoltar una peça de música clàssica. Ja duc dues setmanes alternant els CDs d?un doble àlbum de Liszt que recull els seus ?Anys de pelegrinatge? ? un títol excel·lent per a escoltar mentre conduesc, encara que els meus periples i les meues penitències no travessen mai els límits d?aquesta comarca retallada contra la mar. Es tracta d?una sèrie d?estampes musicals fruit dels viatges de Liszt per Suïssa i Itàlia. Alguna d?elles és relativament famosa, com ?La vall d?Obermann? ? que ja vaig poder escoltar en algun d?eixos concerts en què participava de comparsa, anys enrere. Però la meua peça preferida és la que duu per nom ?Els jocs d?aigua a la Villa d?Este?: no és cap prodigi de creativitat, potser, però els efectes que Liszt aconsegueix al piano són espectaculars, brillants ? impressionistes avant la lettre. Mentre escoltàvem aquesta mateixa pista de CD el meu amic i jo (tots dos ex-pianistes amateurs), li vaig comentar com m?agradaria convertir-me només per uns minuts en aquest intèrpret prestidigitador, i notar com els jocs d?aigua em corren pels dits lleugers. El que per a un concertista no deu ser més que la rutina amb què es guanya el pa, per a mi seria una experiència que no oblidaria mai.
El meu amic va replicar irònicament que, si se?ns concedira el desig de traspassar els límits de la física durant uns pocs minuts al llarg de la vida, preferia passar-los amb no-sé-quina-actriu-de-moda… Però eixa discrepància va acabar ben aviat: una estona després, quan vam veure a la televisió el que semblava un dibuix animat fet en carn i os, vam renunciar a Liszt, i a Scarlett ? i els dos vam voler ser, encara que fos durant uns segons de moviola, el gran Ronaldinho. Però aquest ja és un somni llunyà i irrealitzable ? per a tocar Liszt em van faltar uns quants cursos de piano, però per a posar-me a jugar al futbol em sobren ja deu anys i vint quilos…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ai la física que puta és tantes vegades!
Si la física fóra un poquet més agraïda, no-sé-quina-actriu-de-moda estaria més sol·licitada que la Xarito, pobreta meua! x’D
Per a quan una entrada amb un top ten de música clàssica!!! M’agrada moltíssim la música, però la clàssica… mira! com que li tinc un respecte. També sempre m’ha fet un poc de mandra… no sabria per on començar! Una guia sivuplé!