Una atenta lectora em comenta en privat que la diferència entre les comedietes romàntiques que vivim cada dia a estes edats, i les de la Genifer Anyistron, és que les del cine acaben bé, que justament paguem per a això. És evident: si a més d?haver de suportar a Geni durant hora i mitja les pel·lícules no tingueren un final feliç i previsible, ningú pagaria per una tortura així. Res a veure, per exemple, amb Scarlett, de qui no ens importa massa si la maten en pantalla, sempre que siga cap al final de la pel·lícula ? que nos quiten lo bailao…
Un altre breu avís a navegants. Ací, a Vilaweb, et demanen l’adreça de correu de forma obligatòria quan escrius als fòrums, que són els llocs reservats per a que la gent s’insulte mútuament i s’acusen uns a altres de trotskistes, revisionistes, bloquistes (i en algun cas extrem, de socialistes encoberts, que es colen ací per a espiar i sembrar la confusió…). L?adreça en aquest cas no apareix públicament, però vull pensar que la demanen per a que així l?emissor dels missatges no se senta absolutament emparat per l?anonimat a l?hora de perbocar la seua mesurada anàlisi de la vida política local.
Però en els blocs com aquest no és obligatori posar la vostra adreça personal quan escriviu comentaris – perquè si la poseu, apareixerà. Em sap greu no poder oferir-vos un cafè i pastetes cada cop que es molesteu en glossar aquestes notes ? però almenys podeu gaudir de totes les possibilitats amistoses i creatives de l?anonimat (ah! com m’il·lusionaria rebre un comentari de Napoleó, o de Zaplana…). Poseu l?adreça del vostre bloc si en teniu un (i així podrà clicar-vos algú dels pocs tafaners que passen per ací – jo el primer). Però si voleu un consell, no introduïu les vostres adreces de correu, ni ací ni enlloc ? no se sap mai en mans de qui poden caure.
Bon cap de setmana!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
Ho faig en atenció a qui l’escriu, però no sé, m’agradaria almenys un nom de pila.
Àngel