Si voleu saber què significa quedar-se sola (femení) als 31 anys, ja sabeu a qui heu de llegir (i aquest cop l?he afegida a la llista d?enllaços per a major comoditat dels meus visitants). La comparació que ha fet amb què significa quedar-se sol (masculí) als 31 anys és d?allò més encertada. A eixes edats, si alguna cosa falla, ells esperen i elles desesperen: no per injust deixa de ser cert.
Dissabte passat uns amics parlàvem justament sobre què es pot fer quan hom (neutre) està sol als trenta. Amb una ironia un tant malvada (que ometré ací), algú va dir que les xiques, durant els anys que van dels més-o-menys-vint als trenta-i-que-no-en-siguen-més, han canviat molt més que no els homes, que mantenim una vida emocional i sexual més aviat senzilla i previsible. La forma en què homes i dones som esclaus de la biologia és distinta: les nostres urgències es mesuren en hores i dies, les d?elles en anys. Els homes no sentim el tic-tac d?eixe compte enrere del qual un cop elles prenen consciència els fa reaccionar de les formes més variades, molt sovint un pèl extremes.
Comentàvem la rapidesa amb què moltes xiques d?avui dia i de la nostra edat passen de dir: ?jo no vull saber res de parella i fills, només vull passar-ho bé?, a dir: ?sí, vull!?. Un dia et fan un lloquet al llit, i l?endemà te?l fan a l?armari. Davant d?eixa possibilitat, un solter en zel qualsevol ha d?adaptar la seua estratègia, i (per dir-ho barroerament) en comptes de calcular el moment adequat de ficar-la, ha d?anar amb compte de saber traure-la a temps. Errors de càlcul en aquesta operació poden complicar-li la vida a un home més del que tenia previst. Però la part pitjor generalment se l?emporta ella: quan una xica veu que enceta l?última caixa de cartutxos, comencen també a tremolar-li el pols i la punteria. El fet que certs errors els poden eixir més cars a elles que a nosaltres, encara que siga pel major cost d?oportunitat, hauria d?apel·lar a la responsabilitat de més d?un adult en pràctiques dels que hi ha solts pel món…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Segons un comte anglés del segle XVI que havia estat monje.
Les millors són les casades, per què tenen més experiència, – i no no més per la dita de que la gallina quant més vella, més bon brou-.
A més a més si la deixaves amb estat, no hi havia compromís doncs per això té i es fa carrec el seu marit.
Però a mí m’agrada molt més Plató.
.
I després diuen que les matemàtiques no servixen per a res! Ens passem la vida calculant.
Molt xula l’entrada!
Em sembla que tot això no són més que tòpics… ¿Pots aportar alguna explicació concreta i definida del perquè? (molt em sembla que no….)
Ara t’assegure que no en traurem el trellat (o jo no he entés res). Bona nit… i, ja que esteu tan "creients"… digueu allò que déiem de xicotets:
Àngel de la Guarda,
dulce companyia,
no me desampares
ni de noche ni de día.