Si cada dia quan ens alçàrem del llit ens preguntàrem si estem mentalment sans o no i intentarem donar-nos, amb els nostres criteris, una resposta raonada, tant se val que els primers dies fos rotundament afirmativa: després de poques setmanes de constant interrogatori, acabaríem completament grillats ? amb independència de si ho estàvem o no d?inici, i de si les nostres respostes continuen essent positives un matí rere l?altre. Aquesta és només una analogia pedestre que pot ajudar-nos a entendre els límits del nostre autoconeixement, els perills de preguntar-se encadenadament els perquès de cada cosa.
En el cas de l?individu, aquesta recerca introspectiva no tarda en topar-se amb l?absurd, amb aquest neguit que les paraules no aconsegueixen ultrapassar. Així, no és gens estrany que un terme com ?existencial? haja pogut passar al llenguatge quotidià: la experiència prefilosòfica que fonamenta l?existencialisme ens és més bastant més accessible i familiar que les abstruses reflexions que s?hi inspiren, i que sovint resulten només en arabescos de paraules tan estranyes com supèrflues. Ex absurdo sequitur quodlibet.
En el cas en què la cadena infinita d?explicacions causals s?intenta aplicar no a un mateix, sinó a la societat sencera, el punt d?arribada més probable ja no és tan destructiu, sinó molt més tolerable – fins i tot autocomplaent. De la visió quadriculada del món que resulta en diem Sistema: una lent filtrada que només ens permet veure angles rectes, en comptes de la sinuosa superfície de les coses, i fa del món quelcom irreal en el propi procés de fer-nos-el comprensible. Aquesta és la barreja entre utopia i paranoia que ens pot dur a alçar-nos del llit cada dia i preguntar-nos: ?estem tots bojos??, repetir-nos cada dia que sí, oferir el nostre diagnòstic d?un món insà, i preveure (sempre encertadament) el com i perquè del rebuig que rep el nostre crit d?alarma.
En definitiva: si podeu esperar poques hores i un cafè abans de fer-vos cap pregunta difícil, millor. Si no se la feu en tot el dia, potser millor encara. Passeu un bon pont de la Constitució ? o passeu-vos la Constitució pel pont, com preferiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!