Consell dissuasiu per a una precandidata municipal
Encara que tries fer la teua ascensió pública per l’escala de la virtut… …els de baix et miraran les bragues igualment!
Encara que tries fer la teua ascensió pública per l’escala de la virtut… …els de baix et miraran les bragues igualment!
Hi ha els qui pensen que alliberar-se és, senzillament, canviar el seu amo per un altre amo millor: en conseqüència, s?alliberen tan sovint com els és possible. També hi ha, per contra, els qui creuen que la llibertat és un absolut, una vida sense amos per la qual paga la pena lluitar sempre, sense cedir
El recent espectacle pirotècnic de la Falla Corea Nord ha posat dels nervis a més d’un, i amb raó. Afortunadament estem a l’altra punta del planeta, respecte dels coreans. A més, i a diferència de l’amigable col·lectiu "Recuperem Al-Andalús", no crec que ens tinguen en la llista de blancs immediats. Una cosa és haver fet
Hui m?he trobat un embús a l’entrada de Gandia, conduint del poble cap a la feina. Cansat de la Cope, dels audiollibres, i de totes eixes coses que no ajuden massa a començar el dia de bon humor, escolte un CD (comprat, original!) de la primera simfonia de Mahler ? i xiule, cosa impensable amb
Els meus pares han marxat de viatge un parell de dies aprofitant el pont del Nou d’Octubre, i he hagut de quedar-me en ma casa del poble, amb els meus germans, i sobretot, pendent del meu avi, que comença a estar més allà que ací. Just abans de dinar, l’home ens comentava amb una miqueta
Tota la tensió acumulada d’una tragèdia se’n pot anar en orris quan, en el moment precís en què la trama exigeix una revelació, un tomb aclaridor, apareix un Deus ex machina impertinent i posa ordre, a cops de divinitat, en allò que no només semblava irresoluble – sinó que molt probablement ho era. Als grans
Aquestes notes, tal i com les puc preveure, es mouran entre dos extrems irreconciliables. D?una banda, tenen la voluntat de ser rellegides en el futur, quan tinguen per únic valor el de les coses antigues, passades, i puguen ajudar a respondre la constant pregunta de ?com he arribat fins ací??. (La pregunta és constant, les
Torne de les meues merescudes vacances, i em trobe un company fent molt mala cara, com si no hagués dormit en tota la Fira i Festes. Amb la nostra cordialitat habitual, li dic: ?Te n?has passat bufant-te en les Nits Golfes!?. I ell em respon amb un somriure resignat, però encara còmplice. Doncs no. No