13 de desembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Fred

La combinació entre el meu estil de vida, un tant auster i monàstic, i el fred que comença a escolar-se per totes les escletxes del meu pis mal aïllat, està començant a afectar-me la salut mental. L?estufa d?oli a penes fa efecte les poques hores que arribe a passar en el menjador cada nit. El radiador, que sí escalfa de forma immediata, proporciona un consol per als rigors de l?hivern que decreix amb el quadrat de la distància ? en cristià: a dos metres ja no notes la caloreta. I els dos aparells en marxa alhora poden fer saltar els ploms en qualsevol moment!

L?any passat vaig arribar a un fràgil equilibri que em permetia sobreviure llegint o fent zapping cada nit. Em posava espatarrat al sofà, amb la meua bata de Lord anglès ben lligada i amb les cames damunt una vella cadira plegable. I la part principal: a l?altra banda de la cadira, havia de col·locar el radiador perpendicular a les cames, damunt de la llibresca torre de Babel que formaven una recent edició bilingüe de la Divina Comèdia i el Diccionari de l?IEC: només des d?eixa altura filològica el radiador podia mantenir calents els meus peuots sense socarrar-los. (Enguany intentaré fer la torre amb llibres roïns de butxaca, per a evitar-me problemes de consciència amb Dante i Mira…)

Però la major de les meues obsessions durant aquests dies i nits té a veure amb les portes, que han d?estar sempre tancades. Sempre. Ahir mateix, mentre mirava House, vaig arribar a posar-me nerviós per un moment de veure la lleugeresa i la despreocupació amb què els doctors travessaven sales i passadissos deixant que les portes es tancaren soles, parsimoniosament: l?efecte en mi era com si ràfegues d?aire gelat isqueren directament del televisor! Quan em vaig adonar de la meua incipient bogeria induïda pel fred, vaig posar a riure ? per no plorar, com se sol dir. Si no em donen prompte les claus del meu nou pis, hauré de dipositar totes les meues esperances en l?escalfament global…

[Osti, em torna això de l?ull, durant aquests dies no m?havia passat. L’esperit del Nadal…]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!