No hi ha heterodòxia possible sense un mínim sentit de l?oportunitat. Un heterodox a deshora massa sovint resulta ser un estúpid, un incompetent. I pitjor encara: fins i tot si no ho és, ens ho semblarà, i el seu do esdevindrà inútil – una bona llavor que cau entre les pedres. En canvi, l?heterodox oportú sap capgirar el món en el moment just en què, sense saber ben bé com, tot se?ns havia posat cul per amunt. És la diferència entre qui se n?ix per la tangent i qui ens traça de nou el camí.
Aquest no és més que un detall dels que formen la meua visió del món ? que vos permetré catalogar com a conservadora sempre que no traieu excessives conclusions d?aquest adjectiu relliscós. Sigues distint només quan el risc de discrepar siga menor que el de ser i pensar com tothom. Contra el que pot semblar, seguir eixa màxima de forma coherent pot convertir-nos en més estranys al sistema que ens acull, que la gent més àcrata, progre i llunàtica que ens hàgem creuat mai. Al capdavall, l?heterodox compulsiu n?és una peça més, del sistema ? i no massa preeminent: a vegades ens neteja la consciència i ens el fa més suportable, altres simplement ajuda a què la maquinària funcione encara millor. Aquesta amarga veritat no ens farà lliures, certament ? però no per això deixa de ser veritat.
[Arribats a aquest punt, ja no cal ni que intente parlar del Doctor House, que era el paradigma d?heterodòxia de qui fa setmanes que tinc pendent fer un comentari. Definitivament, el trajecte de l?anècdota a la categoria és més fàcil de fer que el contrari. Un altre dia serà. ]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que els heterodoxos són necessaris sempre. Inútils i útils. Pose d’exemple les formigues: Aquelles que descobreixen nou aliment són aquelles que se n’han eixit del camí, bé per equivocació, bé sentit agosarat. Al remat, torna al formiguer i tota la comunitat se n’aprofita. Els ortodoxosos mai no descobreixen noves menges. I en general ,d e primera, no tenen/tenim resultats però és el camí i el cost de fer el ridícul i la creença en els objectius que un hom tinga que fa que que es tire endavant.
Podríem posar manta d’exemples de bojos meravellosos !.
Cordialment.
Potser ara que són eleccions a la universitat m’adone dels perills de l’heterodòxia. En un món on ser d’alguna associació -la que siga- és ja un fet diferencial, les associacions d’estudiants que pul·lulen per la facultat resulten elements exòtics, innovadors, talment com unes formiguetes que han vingut ací per vore quantes rosquilletes es podran menjar. I dins d’aquesta varietat hi ha una espècie més rara, més heterodoxa -perquè el seu pensament no coincideix ni tan sols de manera tangencial amb el de cap altra associació-, que ha vingut a anunciar-nos l’arribada de l’apocalipsi, i que un dia ens substituïran la paella pel pà amb tomàquet. Amb aquest panorama preferisc ser de les que arriben a les huit del matí i es posen a treballar com qualsevol formiga ortodoxa dins la biblioteca. Encara que siga per no vore els cartells amb què han empaperat tota la facultat els uns i, sobretot, els altres.