La crueltat dels ponts del calendari és aquesta: per llargs que siguen, només uneixen dos punts pròxims de la mateixa ribera del riu, fent una enganyosa corba en l?aire que et produeix la il·lusió que vas a creuar-lo. He aprofitat el temps al màxim, aquests dies, fent coses útils ? i he alimentat així tots eixos projectes dels quals mai s?extingeix la brasa tot i el contacte persistent amb la realitat. Però arriba el dilluns, i quanta més carrereta has agafat, més gran és l?hòstia que et dones. I no perquè acabe el temps de no fer res important ? sinó perquè comença de nou.
No sé si és motiu d?alegria o de frustració que la natura aquest cop s?haja avançat a la justícia (i mira que la natura s?ho ha rumiat una bona estona…). En qualsevol dels casos, els debats i els judicis al voltant del dictador tenien ja poc que veure amb la vida o la llibertat d?un assassí vell i decrèpit. És amb altres morts amb qui Xile ha de fer justícia ? i amb més d?un viu segurament també.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!