Eureka!

El Parlament europeu va aprovar ahir la normativa per a la creació d’un espai de patents unificat al que Espanya i Itàlia no s’hi ha volgut afegir. L’any passat, quan el Consell de Competitivitat li va donar el vistiplau vaig escriure un post que, malauradament, continua essent vàlid.

(post publicat l’11/03/2011)

Espanya i Itàlia s’autoexclouen de l’espai europeu de patents

Al Consell de Competitivitat de la UE celebrat entre abans d’ahir i ahir a Brusel·les es va aprovar la creació d’un espai europeu de patents, al que s’hi ha adherit tot els països de la Unió Europea tret d’Espanya i d’Itàlia.

Després de dècades de fracassos en l’intent de consensuar una proposta unànime per a la creació d’una patent única europea, el ministre d’Empresa i Simplificació, Vincent Van Quickenborne, es va acollir a un mecanisme extraordinari (la cooperació forçosa) per tirar endavant un espai únic de patents del que en formarien part els països que s’hi adherissin a títol individual. Aquesta proposta va arribar al Consell de Competitivitat després d’obtenir el vistiplau de la Comissió Europea (14/12/2010) i del Parlament Europeu (15/02/2011). Tots els països de la UE tret d’Espanya i d’Itàlia s’hi han adherit.

A un post anterior, amb motiu del vistiplau de la Comissió Europea a la proposta, vaig parlar de la situació actual, de la motivació per a la creació d’una patent única i del punt de discòrdia. En resum: actualment és la legislació de cada país la que regula el procediment de patentar al seu territori, de manera que per obtenir una patent a tota la UE cal fer el procés als vint-i-set Estats. El resultat és un procediment lent i costós (uns deu cop més costós que patentar als EUA o al Japó), fonamentalment per despeses associades a les traduccions, amb la conseqüent pèrdua de competitivitat. La clau per a simplificar i abaratir el procediment és, doncs, reduir al màxim el nombre d’idiomes requerits per validar la patent; i la proposta aprovada el redueix a l’anglès, alemany i francès, que són els tres idiomes oficials de l’Oficina Europea de Patents (EPO).

Vint-i-cinc dels vint-i-set Estats de la UE s’han adherit a aquest l’espai europeu de patents. Espanya i Itàlia s’han negat a incorporar-s’hi -i en queden fora- perquè exigeixen que s’ampliï el nombre d’idiomes per incloure-hi el castellà i l’italià. Itàlia genera el 8,8% de les sol·licituds de patents que es cursen a l’EPO, i Espanya el 2,5% (aproximadament el 40% de les quals les genera Catalunya).

Lamentable. Un cop més, Espanya fa el ridícul; passen els segles i aquella gent continua amb el “que inventen ellos!”.  I un cop més, fa mal a Catalunya, que queda fora de l’espai europeu de patents perquè el Govern espanyol, que és qui en té les competències, exigeix traduccions al castellà.