Eureka!

A vegades donem importància als símbols perquè al darrere d’ells hi ha molta teca. Però a vegades els en donem justament perquè al darrere hi ha ben poc, i ens van bé per emmascarar aquest buit. Tinc la sensació que amb els llaços grocs hi ha una mica d’ambdues coses.

Molt

La decisió de la Junta Electoral Central de prohibir els llaços grocs als edificis públics és l’enèssim abús de poder, l’enèssima humiliació del tractament colonial que es dispensa a Catalunya. Res no s’entén sense el context. I el context és prohibir un color, com quan la policia requisa roba o banderes grogues als seguidors d’un equip de futbol (ja sigui el Barça o el Boca Júniors) o quan prohibeix l’accés a determinats carrers (espai públic) a qui vesteixi roba de color groc, com va fer durant la visita de Mariano Rajoy a Catalunya fa uns mesos. El context també és que en més de 40 anys mai cap Junta Electoral ni cap autoritat judicial ha trobat res d’estrany amb que a cap de les moltes casernes de la policia nacional, la guàrdia civil, i l’exèrcit que hi ha a Catalunya no s’hi vegi la bandera catalana per enlloc mentre han cursat manta requeriments exigint l’estanquera a Ajuntaments on hi faltava l’altra bandera oficial a Catalunya. El context també és la policia entrant –per ordre de la Junta Electoral Central- a l’Hospital Clínic per retirar una pancarta amb una sola paraula: “democràcia”. Que l’ordre de la JEC digués que la paraula “democràcia” (escrita en negre sobre una tela blanca) vulnera la neutralitat d’una campanya electoral perquè és partidista ens indica fins a quin punt els partits que van aplaudir la mesura (PP, Cs, PSOE) tenen clar qui és demòcrata i qui no. Ho tenim els altres?

Poc

Té sentit negar-se a obeir l’ordre de la Junta Electoral i exposar-se a una sanció, que pot incloure la inhabilitació, per un llaç? Un cop més, el context ens dóna pistes. Qui no es va plantar per defensar el resultat de l’1 d’octubre, qui va obeir les ordres del govern espanyol de destituir el major dels Mossos primer i tot el govern després, qui va acatar el 155 i va acceptar la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions per part del govern central, qui tampoc es va plantar quan –després de les eleccions- els jutges espanyols van començar a dir quin dels parlamentaris escollits podia prendre possessió de l’escó i quin no, qui podia cobrar el sou i qui no, i qui podia ser candidat a la presidència de la Generalitat i qui no… es plantarà ara per un llaç de color groc?

Fa uns mesos el president Torra va dir que no acceptaria que el judici acabés amb una sentència condemnatòria. Què vol dir que no acceptarà? Publicarà al DOGC la Llei de transitorietat i aixecarà la suspensió sobre la declaració d’independència? Ho dubto molt. Més aviat crec que dissoldrà el Parlament i demanarà que els catalans fem servir el vot per expressar la nostra disconformitat amb la sentència. Suposem que en sortís un Parlament amb majoria absoluta independentista, de què serviria? Ja el vam triar el 21D del 2017, i de què ens serveix? La dignitat com a cortina per amagar l’esterilitat de les institucions, i qui sap si fins i tot la manca d’idees.

PS

En la mesura que l’independentisme arribi a la conclusió que aquest conflicte polític no es resoldrà votant sembla lògic que el primer que faci sigui deixar de votar. I buscar altres vies.