Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

23 de febrer de 2015
0 comentaris

Universitats 3+2 o 4+1?

Ministre WertFa uns dies el Consell de Ministres va aprovar un decret que autoritza les universitats espanyoles a impartir graus de 180 crèdits (3 anys). És una decisió que pot tenir molts efectes i que ha generat tota mena de reaccions, en funció d’on es posava el focus.

Temps era temps…
Cada Estat regulava les titulacions universitàries a la seva manera. A Espanya teníem diplomatures (de tres anys) i llicenciatures (de cinc). Al 1999, la Unió Europea va impulsar l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES, també conegut com a Pla de Bolonya) per millorar la qualitat de l’ensenyament superior i de facilitar la mobilitat dels estudiants i el reconeixement de titulacions obtingudes en altres països. Com passa amb l’espai Schengen o l’espai euro, no cal ser membre de la UE per incorporar-se a l’EEES, del que actualment en formen part 48 estats.

Espai Europeu?
L’EEES permet tant graus de 180 crèdits (3 anys) com de 240 (4 anys), però per accedir als cursos de doctorat exigeix completar els graus amb postgraus fins assolir un mínim de 300 crèdits (5 anys). La immensa majoria dels països europeus van optar per un esquema amb graus de 180 crèdits i postgraus de 120 (3+2) o per traslladar a les seves universitats el marge de maniobra de l’EEES, de manera que en aquests països hi conviuen estudis de 180 crèdits amb altres de 240, en ocasions fins i tot de la mateixa titulació. Només quatre països van optar per exigir a les seves universitats graus de 4 anys: Escòcia (amb autonomia per regular el seu sistema universitari de manera diferent a la resta del Regne Unit), Ucraïna, Bulgària i Espanya. En el cas d’Espanya, l’argument emprat va ser que s’adaptava millor a les titulacions de Llatinoamèrica. Com a opció estratègica és discutible, però fer-la en nom de “l’Espai Europeu” és surrealista.

I això qui ho paga?
L’adaptació a l’EEES s’ha hagut de fer enmig d’una crisi que ha retallat els pressupostos públics i les universitats han finançat bona part de l’adaptació amb un increment dels ingressos per matrícules. No només per l’encariment de les matrícules, també per la nova estructura. Fer els estudis equivalents a les anteriors diplomatures (3 anys) és ara més car que abans, perquè els estudis s’han allargat un any. Fer un estudi de cinc anys també és ara més car que abans, perquè la matrícula del cinquè any (postgrau) és més cara que la dels quatre anys anteriors. Per contra, un grau del sistema 4 és ara més econòmic del que abans era una llicenciatura de cinc anys.

El decret Wert
Contràriament al que s’ha dit en alguns llocs, el decret aprovat fa uns dies no canvia el sistema 4+1 pel 3+2. La nova regulació permet l’esquema 3+2, però no l’imposa. Atorga a les universitats llibertat per decidir com estructuren les seves titulacions en funció de les seves pròpies estratègies. Costa d’entendre que les universitats hagin fet morros a una mesura que els atorga més llibertat, i fa la sensació que el refús té més a veure amb l’animadversió que provoca el ministre que no pas amb el contingut del decret.

S’encariran els estudis?
Depèn. No s’encariran per als estudiants que vulguin finalitzar els seus estudis amb l’obtenció d’un grau, i s’abaratiran en aquells estudis que redueixin la càrrega de 240 a 180 crèdits, entre els quals és de suposar que hi haurà tots aquells estudis que abans de Bolonya eren diplomatures (con ara infermeria o turisme). Si no es prenen mesures addicionals i es mantenen els preus actuals, graus de 180 crèdits podrien encarir els estudis d’aquells estudiants que vulguin completar els seus estudis amb un postgrau, perquè amb els preus actuals un esquema 3+2 és més car que un 4+1. Ara bé, també cal tenir present que actualment no tothom que fa un postgrau fa un 4+1, perquè molts postgraus –i sovint els de més qualitat- no són de 60 crèdits sinó de 90 o de 120. De manera que ara hi ha molts estudiants que acaben fent un 4+1,5 o un 4+2. Per a ells els 3+2 serà un estalvi de temps i diners.

Professions regulades
Al seu dia, l’adaptació a un sistema 4+1 també va crear conflictes amb alguns col·lectius professionals en els que es requereix titulació per exercir. A què convalidem un grau de 4 anys, a una diplomatura de tres o a una llicenciatura de cinc? Amb el sistema 3+2 hauria estat més senzill: tres anys són tres anys (digues-li diplomatura o grau) i cinc anys són cinc (digues-li llicenciatura o grau més postgrau). Ara, que ja tenim titulats amb grau de quatre anys, potser veurem el segon capítol d’aquests conflictes si els titulats amb graus de quatre anys arrufen el nas quan se’ls digui que es podrà exercir amb graus de tres anys.

Fer i desfer
Adaptar l’anterior sistema de diplomatures i llicenciatures al 4+1 ha estat costós i ha generat conflictes i justament quan s’acabava l’adaptació a un mal sistema arriba la correcció per adaptar-nos “al bo”, així que passarem per dues adaptacions en lloc d’una. Tot plegat un desgavell que ens hauríem d’haver estalviat, perquè ja sabem que a cada bugada es perd un llençol.

(Article publicat a Diari Gran del Sobiranisme, 20/02/2015).


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.