Eureka!

L’any 2013 ens ha deixat un sistema espanyol d’R+D malferit per la política del govern de l’Estat. Un govern i una política que –pel fons i per les formes- ha rebut crítiques i desqualificacions públiques. El descrèdit ha arribat a l’extrem que el portaveu de la Comissió Europea va titllar de “rubbish” (literalment “porqueria”, però potser és més escaient traduir-ho com “collonades”) les declaracions d’un ministre espanyol (Wert).

Erasmus

La història ens sonarà familiar. El ministeri espanyol d’Educació, Cultura i Esports va aprovar una retallada del 58% (de 36,4 a 15,3 milions d’euros) en els ajuts als universitaris espanyols que participen en el programa Erasmus de mobilitat internacional. Amb efectes retroactius. Amb unes declaracions on el ministre Wert no només negava que retallés res sinó que acusava la Comissió Europea de reduir els ajuts als universitaris espanyols.

Aquestes són les declaracions que -després de reconèixer-se incapaç de trobar una manera més diplomàtica de dir-ho- el portaveu de la Comissió Europea va qualificar de “rubbish”. Més enllà que tingui raó, el menyspreu i la contundència amb què el portaveu de la Comissió Europea es va expressar no s’entenen sense un context de profund descrèdit internacional de la política espanyola de ciència i tecnologia.

Retallades pressupostàries

Des de l’inici de la crisi, any rere any el govern espanyol ha anat destinant cada cop menys pressupost a les activitats d’RDI. En quatre anys (de 2009 a 2013) el pressupost inicialment destinat a RDI ha disminuït un 38,7%. Aquesta és la xifra que se sol citar perquè és la més fàcil d’obtenir (són els pressupostos que s’aproven a les Corts i es publiquen al BOE), però la retallada real és molt superior perquè cada any hi ha més diferència entre el pressupost que inicialment s’aprova i la despesa que finalment es fa (el percentatge d’execució). Si parlem de despesa executada, la retallada ha estat del 54,4% en només en tres anys (de 2009 a 2012).

Pel que fa a les formes, la disparitat cada cop major entre els pressupostos que s’aproven i els que s’executen (l’any 2012 el percentatge d’execució va ser només del 54,8%) fa la sensació que els pressupostos que es presenten a les Corts es fan amb la intenció d’amagar la magnitud real de les retallades.

Pel que fa al fons, la retallada pressupostària que ha patit la recerca en aquests anys és tan extraordinària (el 54,4% entre 2009 i 2012) que el mes passat, en unes jornades de recerca organitzades per la UOC, la presidenta del Consell Europeu de Recerca, Helga Nowotny, va assenyalar Espanya i Grècia com els únics països de la UE on la recerca es troba en una situació crítica.

CSIC

Com a resultat d’aquestes fortes retallades, aquest 2013 el vaixell insígnia de la política científica espanyola, el CSIC, ha estat notícia perquè ha estat a punt de fer fallida. Que l’agència nacional de recerca d’un dels principals països de la UE estigui a un pas de fer fallida és notícia, però encara ho és més si hi afegim que molts dels seus integrants se’n van assabentar navegant per youtube, quan van descobrir l’enregistrament de la reunió de directors del CSIC on el seu president plantejava el tancament de la institució abans de finalitzar l’any.

El rescat va arribar després d’una forta mobilització que s’ha escenificat en públic. Al maig, la COSCE (Confederación de Sociedades Científicas de España) i la CRUE (Conferencia de Rectores de Universidades Españolas) van fer arribar al govern espanyol un document que van signar més de 40.000 investigadors on es lamentaven de la paralització de convocatòries, de canvis pressupostaris en convocatòries ja aprovades, d’impagaments a institucions internacionals, i deien que el sistema espanyol d’R+D era a un pas de la ruïna. Al juny, Nature es feia ressò d’investigadors manifestant-se al carrer. A l’agost, el president de la COSCE publicava a una carta oberta al president del govern (Rajoy ignora la ciencia) en termes duríssims i burletes denunciant l’agreujament de la situació d’ençà del comunicat de tres mesos enrere.

A l’octubre, el govern va destinar al CSIC una partida extraordinària de 75 milions d’euros que va impedir-ne la falllida aquest 2013. Però un cop oberta la caixa de Pandora, la comunitat científica internacional manté els dubtes sobre la seva continuïtat.

Llibertat acadèmica

El 2013 el ministeri d’Educació, Cultura i Esports va deixar un altre episodi lamentable: la retirada de la càtedra Príncipe de Asturias de la universitat de Georgetown a l’economista Clara Ponsatí per motius ideològics (s’havia declarat favorable a la independència de Catalunya).

Arran d’aquest fet, els directors dels centres CSIC al campus de la UAB van signar un manifest públic en defensa de la llibertat acadèmica. Tot plegat, ens remet a altres èpoques.

Morositat internacional

Al març vam saber que l’European Science Foundation retirava tots els ajuts als investigadors espanyols com a resposta a l’impagament, per part de l’Estat espanyol, de la seva quota d’afiliació. La notícia es va estendre, i els investigadors espanyols van témer un “efecte contagi” en altres institucions internacionals amb qui l’Estat espanyol també és morós, com ara l’ESA i el CERN.

Entre aquestes institucions n’hi ha dues amb seus a Barcelona: Fusion for Energy, l’aliança internacional que investiga la fusió nuclear, i l’Institute on Globalisation, Culture and Mobility, un institut de d’ensenyament superior de l’ONU. La morositat de l’Estat espanyol fa perillar la continuïtat d’aquests projectes; però en cas que les institucions mare finalment traslladin aquestes seus fora de Barcelona és probable sentim veus (i no només per part del govern) atribuint-ho a la “deriva secesionista”.

That’s rubbish

Per molta raó que tingués, sense aquests antecedents no s’entén la inusual contundència amb què  el portaveu de la Comissió Europea, Dennis Abbott, es va expresar a la roda de premsa del proppassat 12 de novembre a Brussel·les.