Aquesta pel·lícula canadenca, del 2017 (estrenada, però, el 2018), sens dubte ha remogut consciències al Canadà i, segurament, les hauria de fer remoure al conjunt dels anomenats països occidentals.
Narra la història de Saul Indian Horse, durant 30 anys de la seva vida. Una aventura vital que comença els anys 50 del segle passat, quan la seva família, especialment l’àvia, intenta allunyar-se del món dels blancs. Finalment, Saul, aleshores un nen, és portat, a la força, a una escola residencial. En aquestes escoles (creades al final del segle XIX), i per on es calcula que passaren més de 150.000 nens indis, mestissos i inuits, aquests eren separats de les famílies amb l’objectiu de “matar l’indi en el nen”. I, sorpresa, la darrera d’aquestes escoles va ser tancada el 1996! En aquests centres, finançats per l’Estat i dirigits per eclesiàstics, els nens eren castigats sovint per parlar la seva pròpia llengua o per mostrar les seves pràctiques culturals tradicionals (tal com queda reflectit en la pel·lícula).
Gràcies a l’hoquei sobre gel, Saul aconsegueix, aparentment, obrir-se un futur fora de l’escola, però el racisme del públic -i d’alguns dels companys de l’equip professional on arriba a jugar- el porten a un procés destructiu molt similar al d’altres joves de les anomenades Primeres Nacions.
La pel·lícula se centra en el poble Ojibwa i es basa en la novel·la de Richard Wagamese Indian Horse.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!