Haig de confessar que, en un primer moment, m’ha molestat, sobretot quan he vist que a la placa estava escrit en grec “Espanya a Grècia”, llegir la notícia que la Reina Sofia (d’Espanya) i que l’Instituto Cervantes inauguraven un monument dedicat a les paraules que Pere el Cerimoniós (III per als catalans, IV per als aragonesos) va dir d’elogi al Partenó (durant l’ocupació catalana del segle XIV, quan encara no s’havia destruït i era força similar a com havia estat construït, fou la seu arquebisbal de Santa Maria de Cetines).
(…)
I m’ha molestat perquè, com sempre, es parla d’una Espanya que, pel que sembla, ha existit des que la humanitat és humanitat: “vínculos e influencias entre aquel reino de España y Grecia en las etapas medieval y renacentista” diuen, sense avergonyir-se, des de l’Instituto Cervantes. Cal recordar, per enèsima vegada, que, aleshores, no existia Espanya com a realitat política i que, en tot cas, era un concepte geogràfic que designava tota la península (Portugal inclòs!).
Sortosament, a la placa, també hi apareixen les paraules orginals del rei, en català, com no podia ser d’altra manera -la manipulació de la història té límits! Només hagués faltat que haguessin estat només escrites en castellà, grec i anglès. El text, escrit en català el 1380 (la dominació catalana durà del 1311 al 1388) diu el següent: “Lo castell de Cetines es la pus richa joya qui al mont sia“.
Amb actuacions com aquesta, que, segurament, molta gent voldrà veure com a ben intencionada, queda clar que la nostra història no és més que una subhistòria d’una història i que, a més, en aquest cas, ha servit per reforçar uns suposats llaços entre Grècia i Espanya, que ajuden a legitimar la figura d’una reina espanyola d’origen grec…
És la pega de no ser res…
Per cert, si voleu conèixer un xic més la història dels catalans a Grècia, sense el sedàs espanyol(ista), us recomano la lectura dels llibre de Francesc Puigpelat La ruta dels almogàvers i d’Eugeni Casanova Almogàvers, monjos i pirates, publicats ambdós a la col·lecció Alí Bei d’Enciclopèdia Catalana el 2001.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!