El pols de la llengua als Països Catalans

En primer lloc, considero que és de justícia destacar l’impuls que el Departament d’Educació ha fet en temes de materials didàctics. A voltes també és necessari recordar allò que es fa bé i no únicament destacar allò que està malament.

Per tal de facilitar l’ensenyament de la llengua en aquest nou context, tant si es tracta de nens i de nenes que s’incorporen directament a l’educació infantil o en els primers cursos de primària com si és el cas d’alumnes que s’incorporen tardanament al nostre sistema educatiu, el Departament d’Educació ha editat, ha promogut o ha donat suport a l’edició de materials didàctics, de documents de reflexió i de llibres d’informació. Ha estat una política clara de suport a la tasca dels nostres docents que ha permès anar omplint els buits que el mercat presenta,  malgrat la feina que moltes editorials del país estan fent per respondre a les necessitats actuals del nostre alumnat. Fixem-nos en alguns exemples, que ens permeten fer-nos una idea del que vol dir aplicar estratègies del programa d’immersió (d’ensenyament de segones llengües) i del que vol dir fer una acollida (no únicament lingüística) a l’alumnat nouvingut.

a. Acollida i informació inicial

a.1. L’acollida

En el moment de la incorporació de l’alumnat als centres,  la primera obligació que té l’escola és informar a les famílies de quina és l’educació que rebran els seus fills i les seves filles. Per això, el Departament d’Educació ofereix als centres educatius que imparteixen 2n cicle d’Educació Infantil una presentació digital que pot facilitar el desenvolupament de les reunions de pares i mares de P3. L’objectiu d’aquest material és el de dotar d’una eina de suport per tal d’explicar, d’una forma gràfica i de fàcil comprensió, quin és el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu.

Es vol, en definitiva, explicar el paper de la llengua catalana com a llengua vehicular de l’ensenyament, quin és el coneixement que el nostre alumnat adquireix de la llengua castellana, quines llengües estrangeres es poden aprendre, quin és el tractament de les llengües de la nova immigració, quin és el paper de les famílies en l’aprenentatge de les llengües… A més, i per tal que els pares i les mares puguin veure com els seus fills i  les seves filles aprenen, en aquest cas, la llengua catalana, s’ofereixen diversos fragments de vídeos on podrem observar com interactuen l’alumnat i el professorat d’escoles en què la majoria de l’alumnat no té el català com a primera llengua (http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/llengua_i_escola/inici.htm).

Paral·lelament, una de les primeres funcions del centre educatiu que acull l’alumnat nouvingut és proporcionar una acollida de qualitat a ell i a la seva família. Cada centre ha definit en el Pla d’acollida i integració quins són els protocols que se seguiran, quines estratègies s’aplicaran i quins recursos personals s’hi destinaran. En aquest document s’han de posar les bases perquè l’alumnat i les seves famílies es trobin acceptats i acompanyats des del primer moment.

En aquest sentit, s’ha iniciat una col·lecció de llibres en col·laboració amb la fundació Jaume Bofill. El primer llibre s’ha publicat a l’editorial Eumo i tracta del tema de l’acollida. En L’acollida[1]  es defineix i s’orienta com fer una acollida de qualitat, en sentit ampli —a totes les persones que formen la comunitat educativa—, però especialment a l’alumnat nouvingut i a les seves famílies. Un dels aspectes que es tracta és la importància del component actitudinal dels docents i de la resta de membres de la comunitat.

a. 2. Reconeixement de la llengua familiar

Un dels aspectes que poden contribuir que l’alumnat se senti valorat és el reconeixement de la llengua familiar a diversos nivells:

·         De forma simbòlica. Si l’alumnat troba a l’aula d’acollida un rètol de benvinguda en la seva llengua familiar, veu que hi ha un espai perquè pugui penjar escrits o fotografies de la seva experiència personal, pot consultar diccionaris bilingües, pot portar materials escrits amb les llengües que coneix…, s’afavoreix que el noi i la noia se sentin reconeguts, tant per la institució escolar com pels seus companys i les seves companyes això, de ben segur, facilita una actitud favorable tant per a adaptar-se al centre com per aprendre els nous continguts que se li proposen.

·         Incorporació de la llengua familiar a la pràctica educativa. Una presència simbòlica de la llengua familiar és important però no és suficient per reconèixer i “aprofitar” educativament tot el bagatge lingüístic i cultural que porta l’alumnat. El docent pot recórrer a aquest bagatge tan enriquidor per incorporar una perspectiva intercultural i plurilingüe a l’aula. Un exemple el trobaríem en materials com Contes portats pel vent, en què podem trobar narracions en llengües com el wòlif, el ful, el manding, l’àrab del Marroc i en dues variants de l’amazic, a més, de la seva versió catalana (http://www.ekrea.org/html/contes_portats_pel_vent.html).

·         Afavorir l’ensenyament de les llengües familiars en horari extraescolar, per exemple l’amazic, l’àrab, el xinès, el quítxua, el romanès, el portuguès, el neerlandès, l’ucraïnès…Així, les famílies veuen que els seus fills i filles mantenen la llengua familiar i sumen les que els proporciona el sistema educatiu del país d’acollida. Aquestes classes no queden restringides a l’alumnat nouvingut, ja que s’obren a la resta de l’alumnat com a mesura per aconseguir alumnes plurilingües.

a. 3. Coneixement de les cultures de procedència de l’alumnat

Perquè el docent pugui planificar la seva tasca tenint en compte aspectes interculturals i programar els continguts socioculturals propis del país d’acollida, el CIEMEN, amb la col·laboració del Departament d’Educació, ha iniciat una col·lecció de llibres que duen el nom genèric de Diàlegs. Aquests llibres tenen una doble funció: d’una banda, s’expliquen en la llengua d’origen les característiques més importants del país d’acollida (Catalunya); i, d’altra banda, s’expliquen en català les característiques més rellevants de la cultura i de la llengua dels diversos col·lectius de persones nouvingudes. S’han publicat ja els llibres dedicats als quítxues, als bantus, als amazics i als pobles de l’Equador.

a.4. Coneixement de les característiques de les llengües de l‘alumnat nouvingut.

El coneixement de les característiques de les llengües de la nova immigració permet interpretar les errades o aproximacions que fan els/les alumnes quan aprenen el català. Saber amb quines dificultats es pot trobar  una persona quan aprèn el català permet ajustar els continguts que s’han d’ensenyar i el tipus d’activitats. Per aquest motiu, es publicala col·lecció Llengua, immigració i ensenyament del català[2], de la qual ja s’han editat 10 títols: Llengua i immigració, L’àrab, El xinès, El soninké i el manding, El berber (amazic), El fula i el wòlof, El panjabi, El romanès, L’ucraïnès, El tagal. Són a punt d’editar-se els referents al búlgar, al hindi-urdú, al quítxua, al rus, així com un llibre resum dels primers deu llibres.

a.5. Coneixement dels processos de socialització de diversos grups culturals

Una de les demandes més freqüents dels professionals que treballen la diversitat cultural és la necessitat de tenir recursos i materials, reflexius i d’aplicació a l’aula, per gestionar la diversitat sociocultural. En aquesta línia la Fundació Bofill i Eumo Editorial, amb el suport del Departament d’Educació, han iniciat una sèrie de volums on es tracten processos de socialització d’infants i joves dels principals col·lectius de nouvinguts presents al nostre país: s’han publicat, per exemple, L’Omar i l’Aixa. Socialització dels fills i filles de famílies marroquines, Vinguts del centre del món. Socialització dels fills i filles de famílies xineses i Educació i conflictes interculturals. Primum non nocere (Sobretot no fer mal).

b. Aprenentatge inicial de la llengua

b.1. Els nivells de llengua

És important saber què s’ha d’ensenyar, quins continguts de llengua s’han de programar. En aquest sentit, la Subdirecció de Llengua i Entorn ha adoptat com a referent el Marc europeu comú de referència per a les llengües. A partir de les orientacions d’aquesta publicació s’ha elaborat el Nivell inicial de català (A1 – Usuari bàsic)[3]. Això vol dir que, en un primer moment, els continguts de català que s’ensenyen a l’alumnat nouvingut tenen l’objectiu de poder satisfer les necessitats comunicatives més immediates, tant en l’àmbit escolar com en l’àmbit social.

b.2. Materials i recursos per facilitar la comunicació inicial

Una de les dificultats que s’ha de vèncer en un primer moment és la manca de comunicació. A part d’altres recursos, ens pot ser útil tenir lèxics visuals. Per exemple: En aquests lèxics, a més d’oferir un corpus lèxic bàsic, també s’hi recullen expressions escolars sobre el funcionament i organització dels centres i de les àrees curriculars. També existeixen vocabularis audiovisuals en línia. S’hi pot accedir mitjançant l’EDU365 (http://www.edu365.cat/agora/).

b.3. L’ensenyament de la llengua oral

En l’ensenyament d’una segona llengua, la llengua oral és prioritària. A les aules en què s’apliquen les estratègies del programa d’immersió lingüística i a les aulesd’acollida, la planificació de la majoria de les activitats ha de seguir l’enfocament comunicatiu. És a dir, s’han de planificar activitats perquè l’alumnat incorpori els exponents lingüístics que permetin satisfer les funcions comunicatives descrites als nivells de llengua A1 i A2. Les activitats de llengua oral han d’afavorir la interacció entre parlants i han de facilitar contextos comunicatius on l’alumnat pugui simular i reproduir les estructures que està aprenent. En aquesta línia, s’ha actualitzat i adaptat a la nova realitat sociolingüística una de les obres de referència de la immersió lingüística: La Narració dialogada: una manera d’explicar contes a alumnes d’educació infantil i 1r de primària que no tenen el català com a llengua familiar de Josep Maria Artigal

Un dels recursos que permet planificar activitats d’aquest tipus són els suports visuals.

Els suports visuals tenen funcions diverses: compartir la representació de la realitat, afavorir la comprensió i potenciar la memorització. En aquest sentit, s’ha fet arribar a totes les aules d’acollida una col·lecció de 10 làmines murals,  que s’ha elaborat conjuntament amb la Secretaria de Política Lingüística[4]: La ciutat, Els oficis, La casa, El parc, El mercat i el supermercat, El bar i el restaurant, La platja i el mar, La muntanya i el camp, Els transports, El temps.

En una aula on s’aplica el programa d’immersió lingüística i en una aula d’acollida, tant si és de primària com de secundària, és important disposar de materials manipulatius i jocs de taula, els quals afavoreixen el treball autònom i en grup, permeten reforçar continguts de lèxic, d’estructures…, permeten la repetició perquè les situacions de joc són diferents cada cop que s’hi juga, donen seguretat a l’hora d’utilitzar els exponents lingüístics perquè estan ritualitzats, promouen la interacció entre els alumnes. Així, s’han volgut potenciar alguns materials que han estat concebuts expressament amb aquesta finalitat.

·         La reedició revisada dels Jocs Olívia s’ha promogut des del Departament d’Educació. És un material manipulatiu que permet treballar el lèxic (substantius, verbs i adjectius) des d’un vessant lúdic (joc del quinto, joc de cartes…). És un material concebut per a l’alumnat nouvingut tant per la tria del vocabulari, com pel disseny gràfic, com per la tria dels jocs (jocs de poca complexitat però que exigeixen la interacció entre els participants amb unes fórmules que faciliten la verbalització d’una sèrie d’exponents lingüístics).

·         Uns altres jocs que s’han elaborat pensant en l’alumnat nouvingut són els que ha publicat Edicions Àlber. Aquests jocs, com els anteriors, permeten treballar continguts lingüístics (lèxic, estructures i textos breus) d’un primer nivell de dificultat[5].

·         S’acaba de publicar el joc Fes memòria, que permet treballar de forma lúdica i comunicativa gran quantitat de vocabulari. Aquest material, a partir dels temes del nivell inicial d’aprenentatge de la llengua, facilita la incorporació del lèxic que l’alumnat haurà d’utilitzar en situacions comunicatives dins i fora de l’aula.  És una edició conjunta del Departament d’Educació i de la Secretaria de Política Lingüística, que pertany a la sèrie Viure a Catalunya.

b.4. L’ensenyament de la llengua escrita

Si en l’apartat anterior s’ha dit que en l’ensenyament d’una segona llengua el treball de llengua oral és prioritari, cal matisar que en el context escolar, especialment a ESO, s’ha d’incorporar ben aviat el treball de llengua escrita. Al mateix temps que aprèn una llengua, l’alumnat nouvingut ha d’adquirir els continguts curriculars de les àrees, els quals es vehiculen normalment mitjançant la llengua escrita.

Tampoc no es pot obviar que una petita part de l’alumnat nouvingut s’incorpora al nostre sistema educatiu sense haver estat escolaritzat i no ha seguit cap procés d’alfabetització. En aquests moments, s’està treballant en l’elaboració de materials per a l’alfabetització d’alumnat nouvingut amb dificultats per adquirir el codi escrit.

Per tal d’oferir a l’alumnat que ha superat el procés lectoescriptor uns textos escrits adequats al seu nivell lingüístic i als interessos propis de la seva edat, s’ha impulsat la publicació de textos de nova creació adaptats a les característiques d’aquests alumnes i de textos d’autors clàssics.

Els llibres d’autors clàssics adaptats lingüísticament permeten treballar una mateixa obra amb alumnes amb un nivell de llengua diferent. L’alumne/a accedeix al text des del nivell llengua que posseeix. D’aquesta manera, es pot plantejar un treball de la literatura des d’un model inclusiu.

El fet de tenir una biblioteca a l’aula d’acollida amb textos aplanats lingüísticament afavoreix que l’alumnat pugui reforçar l’aprenentatge de la llengua al seu ritme i que no hagi de perdre uns hàbits lectors que potser ja havia desenvolupat en l’escolarització prèvia.

La llengua escrita a l’aula d’acollida pot tenir, a més, la funció de reforç a l’adquisició de la llengua oral. En molts dels materials que s’han publicat i que s’han difós, la llengua escrita té aquest tractament, com, per exemple, els que es poden trobar a l’EspaiLIC[6] : Comencem, el quadern de llengua escrita de la sèrie Vincles, La Nàdia i el Li, Jocs LIC  (col·lecció de 7 volums on es tracten els continguts dels temes del nivell inicial de llengua)…

Mitjançant la llengua escrita, també es planifiquen activitats de morfosintaxi. Les característiques d’aquesta habilitat (segmentació, manipulació, visualització…) permeten poder reflexionar sobre aspectes del funcionament de la llengua que des de la llengua oral serien molt difícils de fer.

b.5. L’aplicació de les TIC

Des de la creació de les primeres aules d’acollida, el Departament d’Educació ha promogut que les noves tecnologies hi siguin presents, tant per treballar la llengua oral com per treballar la llengua escrita. S’han dotat les aules d’acollida amb ordinadors amb programari que permet: diversificar les tasques de l’alumnat; establir diversos tipus d’agrupament; proporcionar activitats ajustades als diferents nivells; establir cerques d’informació; fer activitats en línia; fer presentacions digitals que permetin compartir treballs amb la resta de companys; reproduir CD, DVD, MP3; enregistrar i reproduir activitats de llengua oral…

S’ha potenciat també l’elaboració d’aplicacions interactives que faciliten la interrelació de les diverses habilitats lingüístiques. Aquest és el plantejament que hi ha darrere de la versió interactiva de Vincles, el CD Galí i un projecte que consisteix en l’elaboració de làmines interactives (el mercat i la biblioteca), on l’alumnat podrà treballar la llengua oral i la llengua escrita.

Cal destacar que en el cas del CD Galí hi ha les versions en català central i en català nord-occidental, ja que es creu que cal atansar el model de llengua a la realitat més immediata de l’alumnat.

Seguint aquesta mateixa línia s’ha recomanat l’ús d’aparells MP3 que permeten, entre d’altres, la planificació d’activitats receptives i productives. Les seves característiques permeten sortir de l’aula i enregistrar produccions que després es podran escoltar, comparar, observar i avaluar.

Imma Canal, Pere Mayans, M. José Sànchez

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!