El pols de la llengua als Països Catalans

Segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, la llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. De fet, ja hem dit altres cops que l’Aran és a Catalunya el que Catalunya és (segurament hauríem de dir “hauria de ser”) a l’Estat espanyol –incomprensions incloses.

En aquest sentit, voldríem destacar el tractament de l’occità en el projecte de llei d’educació de Catalunya que tot just es comença a debatre al Parlament. Tot i que el règim lingüístic que s’hi exposa és globalment satisfactori (si tenim en compte el marc legal en què ens trobem i les limitacions que aquest imposa), les referències a l’occità són clarament insuficients ja que fan l’efecte que no s’ajusten allò que estableix l’Estatut.

Fixem-nos en l’articulat del projecte de llei que fa referència a les llengües del nostre sistema educatiu (en negreta trobareu les referències a l’occità):

 

Títol II. Règim lingüístic del sistema educatiu català

 

Article 9. El règim lingüístic

1. El règim lingüístic del sistema educatiu es regeix pels principis establerts en el

present títol i per les normes per al seu desenvolupament reglamentari

aprovades pel Govern de la Generalitat.

2. D’acord amb l’article 51, és el Govern qui determina el currículum de

l’ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els

criteris d’avaluació i la regulació del marc horari.

 

Article 10. Del dret i el deure de conèixer el català i el castellà

1. Els currículums han de promoure estratègies metodològiques que garanteixin

el ple domini de les llengües catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament

obligatori.

2. Els currículums aprovats pel Govern per als ensenyaments de formació

professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l’ensenyament

d’idiomes, han de garantir que l’alumnat adquireixi la competència lingüística

instrumental pròpia de l’ensenyament respectiu, en el context sociolingüístic de

la societat catalana.

3. A fi i efecte de facilitar a la població no escolar l’exercici del dret i el compliment

del deure de conèixer el català segons l’establert a l’apartat 2 de l’article 6 de

l’Estatut, el Departament garantirà una oferta suficient d’ensenyament de la

llengua catalana en els centres de formació de persones adultes i a les escoles

oficials d’idiomes.

 

Article 11. El català, llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment

emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu.

2. Les activitats orals i escrites, el material didàctic i els llibres de text, així com

les activitats d’avaluació de les àrees, les matèries i els mòduls del currículum

han de ser normalment en llengua catalana, excepte en el cas de la llengua i

literatura castellanes, de la llengua estrangera i del que s’estableix en els

articles 13 i 15 d’aquesta Llei.

3. L’occità, com a llengua de l’Aran, ha de tenir una presència adequada en el

currículum escolar.

 

Article 12. Atenció lingüística individualitzada

1. No s’admet la separació de l’alumnat en centres ni en grups classe per raó de

la seva preferència lingüística.

2. Els pares, les mares o els tutors dels infants podran sol·licitar que els seus fills i

filles rebin el primer curs de l’escolarització bàsica o del segon cicle d’educació

infantil en castellà, quan aquesta sigui la seva llengua habitual, durant el curs

escolar en el qual s’incorporin als esmentats ensenyaments.

3. Els qui s’incorporin al sistema educatiu sense conèixer una de les dues

llengües oficials tenen dret a rebre suport lingüístic. Els centres educatius han

de preveure l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut i, en particular,

l’atenció lingüística que li permeti iniciar o continuar el seu procés

d’aprenentatge en llengua catalana, o en occità si escau. Així mateix, han de

programar les activitats necessàries per garantir que tot l’alumnat millori

progressivament el coneixement de les dues llengües oficials.

 

Article 13. Del coneixement d’una tercera llengua

1. Els currículums aprovats pel Govern han d’incloure l’ensenyament, com a

mínim, d’una tercera llengua per al seu ús tècnic i social.

2. El projecte lingüístic ha de determinar, d’acord amb les prescripcions del

Departament, quina llengua estrangera s’imparteix com a primera llengua

estrangera i quina o quines, com a segona.

3. Prèvia autorització del Departament, el projecte lingüístic podrà determinar els

criteris per impartir continguts en alguna de les anteriors llengües estrangeres.

 

Article 14. Competència lingüística del professorat, els professionals

d’atenció educativa i el personal d’administració i serveis

16

1. El professorat de tots els centres educatius ha de tenir la titulació requerida i ha

d’acreditar, en la forma que es determini, el seu domini de les dues llengües

oficials, de manera que en pugui fer un ús adequat, oral i escrit, en l’exercici de

la funció docent.

2. El Departament ha d’adoptar les mesures necessàries per a l’actualització de

la competència lingüística del professorat i ha de promoure la creació i la

utilització d’eines didàctiques que facilitin l’ensenyament del català i en català, i

a la Val d’Aran, d’acord amb el Consell de l’Aran, també de l’occità i en occità.

3. El personal no docent dels centres educatius ha de conèixer el català i el

castellà, de manera que estigui en condicions de fer-ne un ús adequat en

l’exercici de la funció corresponent. El Departament ha d’establir els

mecanismes i les condicions que permetin assegurar el coneixement i el domini

del català i del castellà del personal no docent de l’Administració educativa.

 

Article 15. El projecte lingüístic

1. Tots els centres han d’elaborar, com a part del projecte educatiu, un projecte

lingüístic que emmarqui el tractament de les llengües del centre.

2. El projecte lingüístic ha d’incloure els aspectes relatius a l’ensenyament i a l’ús

de les llengües en el centre, entre els quals, i en tot cas, hi ha d’haver els

següents:

a) el tractament de la llengua catalana i, si escau, de l’occità, com a llengua

vehicular i d’aprenentatge;

b) el procés d’ensenyament i d’aprenentatge de la llengua castellana;

c) les diferents opcions relatives a les llengües estrangeres;

d) els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les

llengües a la realitat sociolingüística del centre, globalment i individualment;

e) la continuïtat i la coherència educatives en els serveis escolars i en les

activitats organitzades per les associacions de mares i pares.

3. El Departament pot autoritzar una adaptació horària diferent a la prevista amb

caràcter mínim, tot atenent la realitat sociolingüística de l’alumnat d’una zona

educativa.

 

Article 16. Els instruments d’aprenentatge. Els programes d’immersió

lingüística

1. Per tal de mantenir la funció de referència i de cohesió social de la llengua

catalana, el Departament ha d’implantar estratègies educatives d’immersió

lingüística en què cal utilitzar de manera intensiva el català com a vehicle

d’ensenyament i d’aprenentatge. S’ha de tenir en compte la realitat

sociolingüística, la llengua o les llengües de l’alumnat i l’ensenyament de la

llengua castellana.

2. En l’aplicació del programa d’immersió lingüística, els centres hauran d’adaptar

els horaris a les característiques d’aquest programa, tenint en compte el

nombre d’hores de les àrees lingüístiques que s’hagin d’impartir al llarg de

l’etapa.

 

Article 17. El català, llengua oficial de l’Administració educativa a Catalunya

1. El català, com a llengua pròpia de Catalunya i, per tant, com a llengua pròpia

de l’ensenyament, ho és també de l’Administració educativa.

2. L’Administració educativa de Catalunya i els centres educatius d’ensenyament

no universitari empraran el català tant en les seves relacions mútues i internes

com en les que mantinguin amb les administracions territorials i locals

catalanes, amb les altres entitats públiques dependents de la Generalitat i amb

les administracions de la resta del domini lingüístic català. També s’ha

d’emprar normalment el català en la prestació de serveis contractats pel

Departament.

3. Les actuacions administratives de règim interior dels centres s’han de fer

normalment en llengua catalana, sense perjudici del que s’estableix a la Llei de

política lingüística.

4. En cas que ho sol·liciti l’alumnat o que la documentació acadèmica de l’alumnat

que hagi de tenir efecte a l’àmbit de l’Administració de l’Estat o en una altra

18

comunitat autònoma de fora del domini lingüístic català, s’ha de fer de forma

bilingüe en català i en castellà.

5. Les llengües no oficials es poden fer servir en les comunicacions per a

l’acollida de persones nouvingudes. En aquest cas, els escrits han d’anar

acompanyats del text original en llengua catalana i cal tenir present que la

versió en català és sempre preferent.

 

Article 18. Ús i foment de la llengua catalana

1. Amb la finalitat de fer present el caràcter vehicular del català en les

manifestacions culturals públiques, en els centres educatius públics i privats

concertats, la llengua catalana ha de ser normalment el vehicle d’expressió en

les seves activitats de projecció externa.

2. Per tal d’aconseguir la cohesió social i la continuïtat educativa en

l’ensenyament i l’ús de la llengua catalana, els centres educatius públics i

privats concertats han de coordinar les seves actuacions amb les institucions i

entitats de l’entorn.

3. El govern de la Generalitat ha de promoure l’establiment de centres educatius

catalans a l’exterior en el marc més ampli de la projecció internacional de la

cultura i la llengua catalanes.

 

 

Títol X. Administració de l’educació

 

Article 145. Règim específic de la Vall d’Aran

Correspon al Consell General de la Vall d’Aran, en l’àmbit territorial de les seves

competències:

1. Donar suport als municipis en l’exercici de les competències que la Llei els

atribueix.

2. Participar en l’oferta d’activitats extraescolars, dels serveis de transport,

menjador i altres serveis escolars que es considerin pertinents com ara l’ajut a

l’escolarització de l’alumnat.

3. Cooperar amb els ajuntaments en l’escolarització dels alumnes.

4. Gestionar els serveis de transport i de menjador escolar.

5. Vetllar per la implantació de l’aranès en els centres educatius.

 

 

Si realment ens creguéssim la igualtat de les llengües i féssim una lectura adequada del que diu l’Estatut considerem que a l’article 11 s’hauria de redactar el punt 3 de nou (L’occità, com a llengua de l’Aran, ha de tenir una presència adequada en el currículum escolar). Proposem aquest nou redactat: “L’occità, com a llengua pròpia de l’Aran, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu en aquesta comarca. Totes les referències a la llengua catalana en aquesta llei són d’aplicació a l’occità a la Vall d’Aran”. Amb aquesta redactat, a més, s’estalviarien les diverses referències a l’occità que hem anat trobant en l’articulat.

 
Pere Mayans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!