El pols de la llengua als Països Catalans

Ara fa uns mesos ja comentàvem la polèmica sobre la 3a de castellà a: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/33487,  una mostra més d’allò que sempre s’ha dit (però que  ningú ha acabat d’assimilar): Catalunya té competències plenes en ensenyament no universitari però no pas exclusives (és a dir, Catalunya no té un sistema educatiu propi, sinó l’adaptació catalana del sistema educatiu espanyol), si no és que la Llei Catalana d’Educació hi posa remei (?).

Tot i que em refermo en el que vaig dir: la tercera hora de castellà és inncessària, ja que els resultats demostren que el nostre alumnat sap tan castellà com els de la resta de l’Estat (i especialment en aquells contextos sociolingüístics en què en castellà és omnipresent socialment), també voldria fer algunes puntualitzacions que, per a molts, potser semblaran heterodoxes… 

En primer lloc, cal deixar clar que el tema de la 3a hora és més simbòlic que no pas pedagògic. I posaré un exemple: a la Bressola de Catalunya Nord fan 7 hores de francès a la setmana (perquè els obliga la llei) i els nins i les nines es parlen entre ells en català (en un context sociolingüístic absolutament favorable al francès). És que, de fet, el problema de fons no són les hores de castellà, sinó la qualitat de les hores en català (tant de l’assignatura de llengua catalana com de la resta d’assignatures que s’imparteixen en la nostra llengua, i no cal recordar allò que hauria de saber tothom: tot professor és professor de llengua, tant de la llengua pròpiament, com a sistema, com de model d’ús de llengua.

Si no s’entén, a més, que no és mateix ensenyar llengua catalana a Bot (a la Terra Alta), on gairebé tothom és catalanoparlant, que a Badia (al Vallès occidental), on gairebé tothom és castellanoparlant (i on cal, per tant, aplicar les estratègies pròpies del programa d’immersió lingüística) és que no hem entès que vol dir ensenyar llengua a la Catalunya actual.

Ara bé, fixeu-vos com, d’aquests temes, no en parla ningú. El simbolisme de la tercera hora no deixa veure el problema real del nostre sistema educatiu pel que fa a la llengua: no aconsegueix que l’alumnat parli habitualment la nostra llengua.

I mentrestant els jutges i les entitats espanyolistes (sembla m’ha semblat mot curiós veure com en situacions com aquesta es presenten com a víctimes) continuen treballant per posar més pals a les rodes del nostre sistema educatiu i ja veurem com acaba tot plegat en un país en què, a voltes, fa la sensació que només ens movem per interessos puntuals i no pas amb una estratègia de país a mitjà termini.

Nota 1: la imatge de l’apunt respons a la presentació digital efectuada pel Departament d’Educació per explicar el tractament de les llengües al sistema educatiu (per cert, un material excel·lent per explicar tranquil·lament a les fámílies perquè l’escola a Catalunya és en català). El trobareu a: http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/llengua_i_escola/inici.htm.

Nota 2: completeu la informació llegint http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2884334, on es fa referència també a aquest apunt

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!