El pols de la llengua als Països Catalans

Convidats per Escola Valenciana-Federació d’Entitats per la Llengua, aquest 17 d’abril proppassat hem estat a la Seu Universitària de Benissa (a la Marina Alta), que depèn de la Universitat d’Alacant, explicant a una trentena de mestres valencians el que pensem que ha de ser el plantejament de la nova immersió lingüística als nostres sistemes educatius. És a dir, explicant  com hauríem d’ensenyar la llengua catalana i en llengua catalana en contextos en què una part significativa de l’alumnat no té el català com a primera llengua (ja que tenen el castellà, l’amazic, l’àrab, el xinès wu, el panjabí, el romanès, el wòlof o qualsevol com a llengua familiar).

Tot seguit trobareu algunes de les idees principals que vam presentar i la versió en format pdf de la presentació digital que vam fer servir (dividida en quatre parts).

Hem presentat el canvi que va significar per a l’escola catalana l’acabament del franquisme: incorporació de l’ensenyament de la llengua, implementació de programes d’immersió lingüística en llengua catalana en contextos en què l’alumnat era majoritàriament castellanoparlant, democratizació, innovació pedagògica… Un moment en què la catalanització del sistema educatiu es va poder associar, especialment a infantil i primària, amb un ampli moviment de renovació pedagògica.

És el moment, per tant, en què Catalunya, mirant altres models educatius -en aquest cas del Quebec-, comença a implementar les estratègies d’ensenyament i d’aprenentatge de segones llengües (que és, en defintiva, la base de la immersió lingüística). I tot plegat per aconseguir que, en acabar l’ensenyament obligatori tot l’alumnat de Catalunya sigui capaç de poder-se expressar en les dues llengües oficials. És a dir, és una aposta de model educatiu que vol garantir la igualitat d’oportunitats per a tot el conjunt de la població, independentment del seu origen familiar.

Les apostes per dues línies edcuatives, una en la llengua pròpìa i l’altra amb la llengua de l’Estat -com seria el cas del País Valencià- demostren que l’alumnat no-catalanoparlant que va en línies en castellà no assoleix suficientment les competències lingüístiques en valencià, mentre que, en canvi, els que fan línies en la nostra llengua sí que assoleixen les competències en castellà.

Finalment, després d’analitzar les principals característiques dels programes d’immersió lingüística que es van començar a aplicar a Catalunya els anys 80 s’apunten els canvis que ens han fet parlar ara de nova immersió:

Als anys 80 i bona part dels 90, la majoria de l’alumnat d’aquest país, en arribar a l’escola, era o castellanoparlant, o catalanoparlant o bilingüe familiar (amb tots els matisos que vulgueu). Ara, al nostre sistema educatiu hi ha alumnat procedent de 170 estats del món i, per tant, moltíssimes llengües presents a les nostres aules.

En general, abans els grups eren força homogenis pel que fa al coneixement de la llengua de l’escola (la qual cosa ens va permetre saber en quins centres s’havia d’aplicar programes d’immersió lingüística i en quins no era necessari), mentre que actualment els grups són molt més heterogenis (poca gent es pot imaginar, per exemple, que la comarca que, percentualment, té més alumnat estranger és l’Alt Empordà).

Als anys 80 el procés d’implantació dels programes d’immersió lingüística naixia amb un alt grau de voluntarietat de les famílies que veien, en aquest model, que els seus fills tindrien l’oportunitat, que ells no van tenir mai, d’aprendre les dues llengües oficials del país. A partir dels anys 90, amb la generalització del sistema educatiu en llengua catalana es perd, en primer lloc, la consciència de les famílies (i dels professionals!) que s’estan aplicant programes d’immersió, i, en segon lloc, la corresponsabilització en aquest procés que tenien les famílies de començament dels 80. A més, a aquest fet cal sumar-hi en l’actualitat el desconeixement absolut que tenen de la nostra realitat sociolingüísca, sociocultural, història, política bona part de les famílies procedents de la nova immigració.

Als anys 80 i bona part dels 90, el nostre professorat coneixia les dues llengües que parlaven els nostres alumnes (de fet, si n’hi havia alguna que no sabien aquesta era la catalana!) i, per tant, s’acomplia una de les premisses del programa d’immersió: conèixer la llengua de l’alumnat. Ara aquesta premissa és impossible d’acomplir perquè a l’aula es poden parlar perfectament, a més de català i del castellà, amazic, àrab, xinès wu, xinès mandarí, panjabi, rus, wòlof…

I, finalment, aleshores els grups eren força estables (durant el curs i durant tota l’escolaritat), ara, en canvi, hi ha molta més mobilitat d’alumnat: arribada en qualsevol moment del curs, anada a altres centres a mitja escolaritat…).

Amb tots aquests canvis, als quals cal sumar-li els avenços de la recerca en temes d’ensenyament i aprenentatge de segones llengües i en temes d’ensenyament integrat de llengua i continuts,  i l’ús de les TIC, era evident que calia plantejar-se una nova immersió per a la Catalunya del segle XXI.

Una nova immersió que hem intentat d’explicar mitjançant les presentacions digitals que teniu en els documents adjunst.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!