RIERA GIL, Elvira. Ètica política i diversitat lingüística. Per una política lingüística responsable. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya, 2008. ISBN: 978-84-393-7716-0
Producte d’un postgrau fet a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Elvira Riera, actualment subdirectora general de política lingüística, reflexiona sobre les raons ètiques que justifiquen la política lingüística de la Generalitat de Catalunya i, a més, fa propostes pràctiques per dur-la a terme.
En primer lloc, l’autora ens fa un repàs exhaustiu i clar de les aportacions més interessants (de politòlegs, filòsofs polítics i sociolingüistes de prestigi internacional com Parekh, Kymlicka, Maalouf, Guibernau, Marí Mayans, Terricabras…) sobre la teoria política i les diversitats (en plural). Són especialment interessants les idees claus que tanquen cadascun dels capítols, que es resumirien amb la idea que cal un contracte moral basat en el compromís recíproc entre els individus per construir una identitat projecte que els cohesioni com a comunitat i que els drets de determinats individus o grups comporten deures o obligacions per a altres individus o grups (que comporten inevitablement restriccions de les seves llibertats).
En uns altres dos blocs analitza la política lingüística de la Unió Europea, de l’Estat espanyol i de Catalunya. En el cas català estudia els discursos de les diferents forces polítiques catalanes en temes lingüístics i ens ofereix una interessant hemeroteca sobre el ressò als mitjans de comunicació de la polèmica lingüística.
En l’annex del llibre podem trobar una visió global de la situació sociolingüística a partir de dades estadístiques obtingudes en estudis oficials. Certament un resum molt documentat que pot servir de base per a altres estudis.
La part més interessant, però, la trobem quan l’autora s’atreveix a donar idees de com hauria de ser la política lingüística d’aquest país, que es podria resumir en les línies d’actuació següents:
· Un model polític basat en la construcció d’una societat inclusiva i en evolució.
· Un model d’Estat realment plural (la qual cosa inclou el pluilingüisme).
· Una societat formada per persones plurilingües.
· La continuïtat del model educatiu de conjunció lingüística (amb més recursos, però).
· Una distribució de les funcions de les llengües que en possibiliti la convivència sostenible (amb la preservació d’espais d’ús públic per al català –i per l’occità a l’Aran).
· L’atorgament de drets lingüístics no instrumentals als qui parlen les llengües oficials (català, occità i castellà), a partir de principis d’equitat i raonabilitat. Cal destacar que Riera recorda que és legítim, per equitat, atorgar més drets als febles i restringir els drets dels més forts (com es fa en tota política social), als quals els empara la força del mercat.
· L’atorgament de drets lingüístics instrumentals als immigrants durant el període d’acollida a Catalunya.
· La pedagogia i la sensibilització de la població en relació a la importància de la diversitat lingüística i a la necessitat de la preservació del patrimoni lingüístic.
En definitiva, un llibre que ens forneix de moltíssima informació i que sap suggerir el que, segurament, hauria de ser una política lingüística possible per a la Catalunya del segle XXI.
Pere Mayans
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!