El pols de la llengua als Països Catalans

Per a una comunitat lingüística com les que hi ha en aquesta part d’Europa, visualitzar, a l’escola, en els mitjans de comunicació, en els llibres de text…, el marc territorial és imprescindible per entendre on es pot fer servir la teva pròpia llengua, per entendre la teva pròpia història, per entendre la literatura en la teva llengua… És paradoxal veure, per exemple, a les escoles de primària del nostre país com algun professor cita autors catalans del País Valencià o de les Illes (de Ramon Llull es diu que és el primer escriptor en llengua catalana), però que, en canvi, no ha explicat mai que la nostra llengua es parla més enllà del Principat de Catalunya. Cal recordar que, ens agradi o no, a part del marc espanyol (evidentment), les quatres províncies del Principat és l’únic context que coneixen els nostres alumnes.

Per això, és tan important aquesta visualització del conjunt del territori que han fet  televisions com TV3 o com ETB (Euskal Telebista), que, des del seu naixement, han tingut un certa voluntat de servei al conjunt de les seves respectivies comunitats lingüístiques i així ho han entès molts consumidors de televisió en la llengua pròpia del País Valencià, de les Illes, (només cal recordar les controvèrsies recents que ha provocat els canvis en la recepció de TV3 a les Illes), de la Franja, de Catalunya Nord, i també de Navarra i d’Euskadi Nord, en el cas basc.

Per aquesta importància simbòlica (i real) de (re)construcció de l’espai lingüístic (i nacional), no ens pot estranyar la decisió del nou govern basc (PP i PSE) d’eliminar ens els telenotícies bascos la imatge conjunta de tots els territoris bascos, d’eliminar el mapa d’Euskal Herria.

Efectivament, des de fa pocs dies (llegiu-ne la notícia), ha desparegut el mapa d’Euskal Herria dels mapes d’ETB, on ara queda claríssimament marcats els límits de les tres províncies basques que formen la comunitat autònoma basca. És un pas més en l’eliminació d’aquells referents que qüestionin el marc referencial de l’Estat i que, d’alguna manera, atansin, en aquest cas, els bascos a una concepció nacional -i no regional- de la seva realitat.

A ells, però, els queda l’escola, especialment el moviment ikastola, on els referents al conjunt de les terres basques és omnipresent en els materials didàctics. Aquí no ens quedaria ni això…
 

Nota: en la fotografia adjunta, feta al poble navarrès de Lakuntza, hi podeu veure un monument dedicat a Euskal Herria al bell mig del poble.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!