El pols de la llengua als Països Catalans

Mentre que continuen els entrebancs jurídics al fet que el català pugui esdevenir primera llengua en alguns àmbits de la nostra societat, mitjançant sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra el fet que el català sigui la llengua de les administracions locals o admetent a tràmit els recursos d’inconstitucionalitat contra la llei del cinema, el codi de consum o la llei d’acollida de persones immigrants per una suposada “discriminació” de la llengua castellana, Espanya continua legislant, d’una forma aparentment respectuosa amb la diversitat lingüística de l’Estat, contra les llengües que no són el castellà.

Un exemple d’aquest fet el trobem en l'”Orden CUL/3699/2009, de 22 de diciembre, por la que se convocan subvenciones, en régimen de concurrencia competitiva, a empresas e instituciones sin fines de lucro, editoras de revistas de cultura, escritas en castellano y otras lenguas cooficiales distintas del castellano, correspondientes al año 2010.” El text íntegre el trobareu com a document adjunt d’aquest apunt.

Analitzem el text de la convocatòria i entendrem quina és la idea que tenen del plurilingüisme i de la igualtat de les llengües aquells qui no volen que la seva llengua retrocedeixi ni un milímetre de Catalunya.

D’entrada, a la convocatòria se’ns expliquen les funcions de la unitat administrativa que ha convocat l’ordre, la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas del Ministerio de Cultura, la qual té, entre d’altres funcions, “la de promoción y difusión nacional e internacional de las letras españolas y la de creación, dotación y fomento de bibliotecas de titularidad estatal. Ha de señalarse que el desarrollo conjunto de ambas funciones tiene por objeto promocionar aquellas actividades y productos culturales que, por su relevante significación, por su carácter pluricomunitario o nacional, o por la generalidad de su contenido, sean representativos de la contribución de la cultura española a la civilización universal” (no cal dir que les negretes són meves, ja que aquests conceptes esdevindran claus).

Pel que fa a les llengües en què es pot vehicular la suposada cultura espanyola, en diu el següent: “Por lo que se refiere al régimen lingüístico de estas subvenciones, debe subrayarse que la Constitución española de 1978, en su artículo 3, reconoce que el castellano es la lengua española oficial del Estado, y que, igualmente, dicho artículo establece que las demás lenguas españolas distintas a la castellana serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus estatutos, siendo la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”.

Després ens passa a citar, cosa la qual no fa la Constitució, a quines llengües es refereix:

“A este respecto, debe recordarse que distintas Comunidades Autónomas han reconocido en sus estatutos la cooficialidad de sus lenguas vernáculas junto a la castellana, así: la lengua catalana en Cataluña y Baleares (Ley Orgánica 6/2006, de 19 de julio, de reforma del Estatuto de Autonomía de Cataluña y Ley Orgánica 1/2007, de 28 de febrero, de reforma del Estatuto de Autonomía de las Iles Balears), la lengua gallega en Galicia (Ley Orgánica 1/1981, de 6 de abril, por la que se aprueba el Estatuto de Autonomía de Galicia), la lengua euskera o vascuence en el País Vasco y Navarra (Ley Orgánica 3/1979, de18 de diciembre, de Estatuto de Autonomía para el País Vasco y Ley Orgánica 13/1982, de 10 de agosto, de Reintegración y Amejoramiento del Régimen Foral de Navarra), y la lengua valenciana en Valencia (Ley Orgánica 1/2006, de 10 de abril, de reforma de la Ley Orgánica 5/1982, de 1 de julio, de Estatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana)”.

És a dir, el basc pot tenir dos noms mentre que el català i el valencià es presenten com a dues llengües diferents… Sense comentaris, sobretot tractant-se d’un Ministerio de Cultura…

I ara ve la perla. A l’hora d’establir els “requisitos y exclusiones de las publicaciones” s’estableix com a requisit que han de “ser publicaciones de proyección nacional, entendiéndose cumplido este requisito cuando la distribución en una sola comunidad autónoma no supere el 51% del total”. És a dir, no cal que s’hi presentin revistes publicades en gallec (llengua que es parla majoritàriament a Galícia i només a una petita franja de llevant a Astúries i Lleó), en un suposat idioma valencià (que suposo que només es deu parlar a la Comunitat Autònoma Valenciana, amb l’excepció, és clar, del Carxe, on els seus pocs centenars d’habitants deuen ser uns grans consumidors de publicacions en “valencià”)…

Pel que fa al català, la població del Principat de Catalunya representa més de 52’5% de la població del conjunt dels Països Catalans (incloent-hi els Països Catalans “no espanyols”). A la Catalunya estricta és, a més, pn tots els estudis demostren que es consumeix més productes culturals en la nostra llengua. Per tant, ho tenen difícil molt difícil les revistes en català…

El resultat de la convocatòria la trobareu a l'”Orden CUL/1800/2010, de 18 de junio, por la que se conceden las subvenciones, enrégimen de concurrencia competitiva, a empresas e instituciones sin fines de lucro, editoras de revistas de cultura, escritas en castellano o en cualquier otra lengua cooficial española, correspondientes al año 2010″ (BOE-A-2010-10691)”, que també us adjuntem i on trobareu totes les revistes que reben subvencions: les escrites en català representen un 5,7% de les revistes subvencionades (en gallec i en “valencià” no n’hi ha cap i en basc només una) i un 5% just de les quantitats rebudades. Visca la igualtat de les llengües (els habitants dels territoris de parla catalana de l’Estat espanyol són quasi el 30% dels habitants d’aquest estat…).  I, per cert, felicitats a les empreses catalanes que se n’han sortit a l’hora de rebre l’ajut, perquè ho tenien difícil…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!