El pols de la llengua als Països Catalans

L’editorial mallorquina Prensa Universitaria, que ja havia fet els diccionaris il·lustrats català-xinès, català-búlgar, català-romanès, català-anglès, català-alemany i català-rus, acaba de treure al mercat un diccionari bilingüe català-àrab que té com a principal novetat que incorpora les dues variants de l’àrab que poden parlar els marroquins: l’àrab dialectal i l’àrab estàndard. Sens dubte, un material que ens permetrà, gràcies a la transliteració que se’ns facilita, aproximar-nos a la llengua real que parlen molts dels nostres alumnes.

Ja explicàvem en un altre apunt que la situació sociolingüística del Marroc és molt més complexa del que aparentment sembla. D’una banda, ja hem destacat l’existència d’una llengua, l’amazic, que fa segles i segles que es parla al Marroc i que ha resistit a la força política, cultural i religiosa de l’àrab. Però d’altra banda, no podem parlar d’un sol àrab, sinó que, com a mínim de dos. En primer lloc, hi ha un àrab col·loquial (d’altra banda força fragmentat –a voltes no hi ha ni intercomprensió–, fins i tot en el propi Marroc, i no cal dir en el conjunt dels països anomenats àrabs, on trobaríem un grup oriental o del Masriq -Egipte, península Aràbiga, l’Orient Pròxim- i un grup occidental o del Magrib) i, en segon lloc, un àrab estàndard (basat en l’àrab alcorànic, clàssic), el fushà, comú a tots els estats àrabs. En aquest sentit, la introducció d’aquest diccionari ens aporta molta informació i ajudar a l’usuari del diccionari a entendre el paper dels dos àrabs que hi apareixen.

Per entendre la situació de disglòssia –en el sentit més original de Ferguson– en què es troba l’àrab i basant-nos en llibre de Bàrbara Herrero Muñoz-Cobo El árabe marroquí: aproximación sociolingüística (Almeria: Universidad de Almería, 1996), us oferim un quadre que intenta explicar en quines ocasions s’utilitza l’àrab estàndard i en quines, l’àrab dialectal, l’autèntica llengua familiar dels marroquins no amazics.

Per això és tan interessant l’aparició d’aquest diccionari, perquè ens permet atansar-los a la llengua real de moltes de les persones d’origen magrebí que viuen entre nosaltres i ens forneix d’una eina molt valuosa per a una primera comunicació.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!