El pols de la llengua als Països Catalans

El 22 de maig de 1978, dins de l’àmbit de competències del Departament d’Ensenyament i Cultura, es creà el Servei d’Ensenyament del Català, el primer servei de la Generalitat provisional. Ha estat durant anys la unitat responsable d’impulsar el català en el sistema educatiu: va impulsar el programa d’immersió lingüística; va formar, lingüísticament, milers de mestres i professors; va renovar pedagògicament l’ensenyament de (i en) la llengua catalana; va impulsar els primers programes d’atenció a l’alumnat nouvingut; va impulsar els projectes lingüístics de centre; va impulsar, en definitiva, el llarg camí de (re)catalanització del sistema educatiu no universitari a Catalunya.

Per commemorar la seva creació, uns 200 exmembres del SEDEC es reunieren a Barcelona, on, a més, d’assistir a una animada taula rodona sobre l’actualitat i el futur de la llengua, la literatura catalana i la cultura en general (a càrrec de l’escriptor Eduard Màrquez i del professor de la UOC Lluís Pastor), es va fer un dinar que va servir de punt de trobada d’un col·lectiu sense el qual és difícil explicar com s’ha produït el procés (encara no tancat) de recatalanització dels centres educatius de Catalunya. 

Hi vàrem poder trobar assessors i assessores del Servei, tots els caps de servei que hi han treballat (Sara Blasi, Margarida Muset, l’inesgotable Joaquim Arenes, autèntica ànima del Servei, i Pere Mayans, el qui signa aquest apunt i cap darrer del Servei, el qual, a partir d’aquest curs, ha passat a dir-se Servei d’Immersió i Ús de la Llengua), bona part del personal administratiu que hi ha treballat, especialistes de català, col·laboradors… Sens dubte, el SEDEC ha estat una excel·lent pedrera del sistema educatiu quan veus que molts d’aquells antics “sedequers” són ara inspectors, professors d’universitat, alts càrrecs de l’administració (educativa o no), autors de desenes de llibres (de text, de ficció, d’assaig…), i, sobretot, excel·lents professionals que són a les nostres aules o fent d’assessors de llengua, interculturalitat i cohesió social (els LIC, que són els professionals que, d’una manera o d’una altra, han esdevingut el relleu del SEDEC i de l’antiga compensatòria en el territori).

Una jornada certament emotiva, de retrobament amb antics companys, amb antics amics on surava el que sempre ha surat en el SEDEC: l’estima pel país, per la llengua i per la professionalitat per damunt d’ideologies de partit.

Segurament un país normal no necessita d’un SEDEC (o d’un organisme més o menys similiar) i que fou el producte d’un temps molt concret (la seva estructura difícliment seria encaixable en una administració com l’actual), però el cert és que és innegable que fa ver un feina impressionant i que, encara ara, és del tot necessari continuar impulsant la llengua perquè el camí que van enegagar bona part dels assitents a l’acte encara s’ha d’acabar de recórrer.

Gràcies a tots i a totes, especialment a les dues persones que van impulsar l’acte: Josep M. Farré (que durant molts anys ha coordinat les assessores i els assessors del SEDEC) i Francesc Ricart (el cap de Secció que tants cops ens ha ajudat als caps del Servei a seguir endavant). De ben segur, que l’acte de dissabte va ser una bona dosi d’ànims per continuar treballant els nous (que en el fons són antics) reptes: la nova immersió, l’actualització dels projectes lingüístics, l’acollida de l’alumnat nouvingut, la didàctica de la llengua i la literatura catalanes…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!