Per Tutatis!

Sovint es diu que només hi ha dues classes de còmics, de bons i de dolents. Però, en el fons el que hi ha són còmics que ens interessen i còmics que no, resulten després aquests bons o dolents. Més que la gent no llegir còmics, el que ocorre habitualment és que no hi ha còmics adients per tota mena de gent. Aquest és el cas de Sóc de poble, que va dirigit a un públic molt específic independentment de si ha llegit mai un còmic o no. De fet diria que la majoria dels anomenats moderns (siguen de poble o no) a qui va dirigida aquesta obra mai no ho han fet. O potser són prejudicis meus, qui sap.

En tot cas, el que tenim aquí és una mena de remasterització de l’estil de Juanjo Saez sobre el món de la modernitat. La seva fórmula és un dibuix acuradament descurat i esquemàtic, un guió propi d’un monologuista de cafè i un bon grapat d’acudits amb els que el seu públic se sentirà identificat. No és el meu cas, ja que ni sóc modern ni pretenc ser-ho. I tampoc sóc de poble. Reconec, això sí, que el fenomen pagava la pena de ser estudiat. En tot cas, cal celebrar que el món del còmic en general, i en català en particular, eixample els seus horitzons. En resum, si sabeu què és un blazer estic segur que el trobareu molt divertit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!