Per Tutatis!

Quim Bou.
Dolmen Editorial.

Per fi he pogut trencar la maledicció que m’impedia fer-me amb el número quatre dels àlbums d’Orn, i de passada també amb el recent cinqué. Me’ls he llegit tots dos seguits i la conclusió que n’he tret és que encara no es pot parlar, que això no està ni de bon tros enllestit. Com bé ens recorda el mapa amb que es tanca aquesta lectura, haurem d’esperar al número deu per tancar el cicle. Però no patisc gens, ja que sembla que Quim Bou ho té tot al cap i vol fer-ho bé, amb cura i sense preses. Així és com la bola de neu va creixent amb cada lliurament i es van confirmant les sospites que molts vam tenir amb el primer de tots.

De tota manera, fins i tot amb la història inacabada podem parlar de les seves virtuts. De nou, he de dir que m’encanta el disseny de producció, allò que fa creïble un món fantàstic que té les seves pròpies regles, així com també els diferents personatges. Tant el guió com la narració gràfica estan molt ben treballats per fer que el lector s’endinse en una història composada de diversos temes i arguments entrecreuats. El dibuix, de nou, és d’autèntic luxe, tant en les parts d’acció com en les pàgines que recreen paisatges i serveixen per emmarcar els fets. I per cert, el tractament explícit de la violència d’aquests darrers números m’ha semblat d’allò més encertat per tal de no frivolitzar-la i aportar alhora tensió.

En conjunt, trobe que Orn Història Universal guanya volada amb cada àlbum per convertir-se en una sèrie cada cop més recomanable. El seu compromís amb el gènere fantàstic potser li tancarà algunes portes però, sospite que això té poca importància quan un autor gaudeix de la seva llibertat i fa allò que vol. Cosa que, per cert, es nota en el resultat. Potser fora una bona idea editar-la, quan s’acabe, en format novel·la gràfica. Per ara, seguirem a l’aguait.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!