Per Tutatis!

Jaime Hernández.
La Cúpula.

Jaime Hernandez, important figura del còmic independent americà, poseeix un estil alhora clàssic i renovador, tan característic com diria que únic si no fos pel seu germà Gilbert. Llegir un còmic seu és acostar-se a un grau d’excel·lència en aquest art que molt pocs són capaços d’assolir. I això sense grans filigranes visuals, tot observant una gran contenció en els recursos i fent reposar la força del conjunt en la bellesa de cadascuna de les vinyetes. Altra característica seva -impossible passar-la per alt- és la seva habilitat com a dibuixant de dones. De dones de tota classe i condició però en tot cas de gran presència escènica, temperament i sensualitat. Així ho demostra el primer capítol d’aquest recull, un autèntic homenatge a la lluita lliure femenina que confesse que he llegit amb la boca oberta. Per emmarcar.

Ara bé, de què va aquesta història? Doncs, com sempre em passa amb Jaime Hernandez, no sabria ben bé què dir-vos. Es tracta d’una nova extensió del particular univers de l’autor, desenvolupat fins ara a Locas, això és l’únic que em queda clar. La resta és simplement la vida i les coses que li passen al grup d’amigues i amants -i d’altres homes que les envolten- que protagonitzen les seves històries. I com en la vida mateixa, hi ha de tot, drama, comèdia i un pèl de tragèdia. Fos com dos, l’autor s’ho passa d’allò més bé desenvolupant la seva història, plena de girs i el·lipsis, flashbacks i flashforwards, i el lector el millor que pot fer és gaudir de l’elegrància de la narració gràfica de cada episodi i pregar per entendre-ho tot al final, quan les peces del puzle encaixen. Mentrestant, trobe que el còmic haurà acomplit la seva funció si hem passat una bona estona de la lectura i si, com sospite que haurà passat, ens hem acostumat a la familiaritat d’uns personatges tan de carn i ossos com pocs.

En definitiva, un còmic del tot recomanable per tothom. Pels afeccionats més acèrrims, que sabran apreciar les seves qualitats subtils, però també pels neòfits en general, ja que resulta molt assequible formalment i quant al contingut. Si encara no heu descobert l’univers Hernandez, aquesta és un bona porta per entrar-hi.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!