Per Tutatis!

Gabrielle Bell.
La Cúpula.

En una de les històries que componen aquest recull, un personatge li pregunta al que sembla ser un alter ego de l’autora: “Què vols aconseguir com a artista?”. Ella, mentre adopta una gest corporal de defensa, li respon: “No ho sé, supose que l’únic que vull fer és pintura sincera”. Substituim pintura per còmic i tindrem la clau de volta del seu estil.

El que trobarem en aquesta obra és un bon grapat de narracions amb la millor aroma de la casa Drawn & Quarterly fetes amb molta cura i estima. Com a mínim això és el que traspua la seva lectura. Bell no apunta massa alt, es conforma amb una narració gràfica i un dibuix molt contingut que permet fixar l’atenció en el relat. I és així com aconsegueix tenir èxit. En aquest volum trobarem algunes històries de caire quotidià, d’altres més oníriques i una gran majoria que es passeja per la línia que separa ambdós mons. Però, totes elles aconsegueixen seduir el lector amb la seva aproximació naïf i el seu estil directe. Hi ha quelcom d’amagat als seus relats que hom no encerta a aclarir i que ens convida a sintonitzar amb els seus personatges inconscientment.

L’encert és, probablement, que no planteja obertament res de filosòfic. “A llarg termini, res no té importància”, diu altre dels seus personatges. Res hi ha més cert. Aquí no trobarem grans drames ni ensenyaments, únicament un bon grapat d’històries la lectura de les quals he trobat estranyament absorbent. Bona part d’aquest efecte el té l’originalitat dels guions, els seus girs i trencaments, així com la seva capacitat de suggerir sensacions. També, un control cronomètric del ritme que passa encertadament desapercebut, en contrast amb una subtil variació de l’estil de dibuix (brut, clar, color, blanc i negre, bitò, paper blanc, sèpia) que aporta varietat.

En el fons és com un truc de màgia, així que millor no buscar-li massa el sentit. Jo he trobat en aquest Cecil y Jordan en Nueva York una lectura deliciosa i suggerent, molt recomanable per qualsevol lector adult. No és allò que habitualment s’entén per novel·la gràfica, és cert. Més bé ho compararia amb un recull de contes, amb la mateixa capacitat de contenir valors literaris. Sé que, com de costum, no serà del gust de tothom, de la mateixa manera que aquells que gaudim amb aquesta mena d’obres coincidirem en qualificar-lo de brillant. El meu consell, en tot cas, és que li doneu una oportunitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!