Per Tutatis!

Jijé.
Ponent Món.

L’Oest, realitat geogràfica i històrica, aviat es va convertir en el paradís de l’imaginari. L’Oest Americà serveix d’escenari a les lluites entre homes abandonats a la seva sort. El 1954, Jijé, armat amb el seu Jerry Spring, s’enfronta al gènere del western. Jijé és Joseph Gillain, un genial ogre amb una fam gràfica voraç. Al seu torn, és la pedra sobre la qual la família Dupuis va construir el seu catàleg, el far de diverses generacions d’autors. Jerry Spring ens arriba aquí amb tota la força del blanc i negre. Imprescindible!

Paraules de gran ressonància les que ha escrit el responsable de Ponent Món per un autor que, estic segur, molts de vosaltres no heu llegit mai. Si sou afeccionats al còmic possiblement n’haureu sentit a parlar però, es possible que receleu d’aquest monumental volum. Són moltes les ocasions en que les reedicions de clàssics acaben per demostrar que, importància història a banda, bàsicament contenen obres antigues i de poc interès pel lector actual. No és el cas d’aquest Jerry Spring, ni de lluny. La sospita arriba en fullejar-lo, es confirma amb les primeres pàgines i acaba essent una clara evidència en acabar el quart volum d’aquest recull. Aquest còmic és un clàssic, amb tots els ets i uts, es mire per on es mire.

D’una banda encaixa amb aquell sentit lúdic i pulp que s’ha entés sempre per tebeo però, alhora també conté uns valors i un desenvolupament dignes d’allò que s’entén ara per novel·la gràfica. En realitat, aquests termes no importen, ja que en el fons tothom sap que només hi ha dues classes d’obres: de bones i de dolentes. I aquesta és de les bones. La seva factura tècnica, tant a nivell de dibuix com de guió és impecable -tret d’una certa precipitació en els finals-. Pensar que aquest còmic està fet als anys cinquanta deuria fer avergonyir a més d’un. El seu ritme cinematogràfic, la seva elegància narrativa i fins i tot la bellesa del seu estil de dibuix són innegables i sorprenentment actuals. Fins i tot el seu tractament d’un gènere tan antic com el western ho és! Els personatges, per més que són arquetípics, es fan molt de voler i en general, hom s’ho passa d’allò més bé llegint les seves aventures.

Polèmiques absurdes a banda, definitivament aquest volum té una relació qualitat/preu molt bona, i més si tenim en compte que conté materials complementaris i una entrevista amb l’autor -el qual ja ens va deixar, tristament-. En definitiva, aquest Jerry Spring és una obra consistent i divertida que tot amant dels còmics deuria de llegir. Pel seu bé! A sobre, ve a reparar l’enorme injustícia que suposava el desconeixement d’aquest mestre per part de molts habitants del sud dels Pirineus que, com jo mateix, no saben llegir francès.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!