Busqueu un banc per seure. I més val que no parlem de la independència.
D’altra banda, trobo que un punt feble del sobiranisme és l’hegemonia del centredreta (CDC-ERC).
Recordem: Mas es va apuntar al sobiranisme explícit, de forma típicament oportunista, després de l’11 S.
ERC, sota la direcció de Junqueras, s’alia amb Mas i deixa enrere els postulats d’esquerres. De moment, sembla que li vagi bé; però s’alimenta de vots de CDC, provinents de la dreta, i arribarà un moment que l’horitzó de la independència s’haurà de concretar: una Catalunya neoliberal o d’una altra mena?
Pot engrescar un projecte encapçalat per un govern retallador -que també reprimirà amb canons d’aigua i bales de goma-, que bloqueja la investigació de casos de corrupció, poc sensible a les polítiques socials, per més que -vell recurs de CiU- doni la culpa de tot a Madrid?
(Sort que a Catalunya Ràdio entrevisten Alfonso Guerra que, amb el seu menyspreu i la seva estúpida ignorància i obtusa demagògia, pot fer tornar independentista fins el Timbaler del Bruc).
Hi falta pes de les esquerres.
Els horitzons utòpics s’han de definir sobre el doble eix social i nacional.
Per error, he esborrat involuntàriament el comentari d’en Jordi. Demano disculpes i el reprodueixo:
Doncs malament.
Ens tocarà espavilar-nos i espavilar-los(polítics). Un país sotmès i empobrit necessita la col-laboració de tothom per a sortir-ne. Tant si un és de dretes com si un és d’esquerres. Fa falta l’esforç de tots o no ens en sortirem. Deixar a banda l’estreta visió partidista i pensar i actuar en clau de país. Cal un salt qualitatiu, i aquí, el protagonisme de la societat civil pot ser molt important( Òmnium, ANC, altres,).
Salut!