Quanta
raó té quan assenyala l’estancament d’aquest partit, dominat per la por dels poderosos i l’espanyolisme rampant.
Els mals ja arrenquen de la transició, amb l’ombra de l’exèrcit franquista al damunt, i del 23 F posterior -cop d’estat només aparentment fracassat.
El cop d’estat va implicar el bandejament dels partits nacionalistes àmpliament representatius dels consensos bàsics en la política d’estat i la pèrdua d’autonomia del PSC. El mal encara cueja!
Una transició immodèlica, vaja, amb un bipartidisme imposat i dominat per l’establishment.
Calen mecanismes de participació popular com els referèndums que revitalitzin la democràcia.