Hi he comptat onze espectadors, entre els quals he reconegut dos dels compositors les obres dels quals s’interpretaven -Llorenç Balsach i Antoni Besses, acompanyat de la seva esposa- i en un altre m’ha semblat reconèixer el fill de Jordi Cervelló -del qual es tocava un Intermezzo.
La pianista Carlota Ruiz ens ha ofert un recital amb solvència i sensibilitat, al meu modest parer. Hi he passat una molt bona estona. A més dels compositors esmentats, s’hi van programar obres de dues compositores, Paula Traver i Glòria Villanueva, iniciativa que aplaudeixo.
És una llàstima que actes com aquest -a més, gratuït- passin gairebé desapercebuts. Ells s’ho perden, podríem pensar. Un divendres al vespre no sembla que sigui tan mal moment.
Potser hi falta difusió, o potser és que la inquietud musical del país no dóna per a gaire més, no ho sé.
Si es torna a donar l’avinentesa, m’hi penso tornar a deixar caure, vejam si som uns quants més. I, si no, ells s’ho perden.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!