Dr.Cat, l'esgarrapador

Mentre l’Espanya cavernícola (no és tota
Espanya, oi?, però sí la més sorollosa) ens insulta i fa plans per
declarar Catalunya directament inconstitucional (excepte la
Monumental, és clar), al món civilitzat es parla més i millor de nosaltres que mai. Amb l’abolició de les curses de braus, via ILP, hem matat tres
pardals d’un sol tret (ep!: metafòricament, amics animalistes). Hem millorat  en qualitat democràtica; hem
abolit una tradició de bàrbars i hem reafirmat als ulls del món la
nostra personalitat com a nació a la recerca de la seva dignitat
descolonitzada: Millor, impossible!

Personalment, estic tan content amb el desengany als sinistres marca-paquets (vestits tots
ells d’una manera tan hortera que espantaria els propis “Boney-M) que
decideixo celebrar-ho com cal autoconvidant-me a un bon tiberi a
“Casa Leopoldo”. Que no he triat el lloc més indicat? Al contrari!
Aquests dies la seva propietària s’ha manifestat reiteradament com una gran
defensora del “Prohibit, prohibir” maigseixantavuitista, suposo), a l’ensens que el president Montilla o
el PP. Com a sobrevinguts defensors de la llibertat, (del President Montilla no es preveu que declari la independència d’un moment a l’altre, ni que el PP s’autodissolgui i es
dediqui a la petanca o el macramé). Però de la senyora 
Leopolda sí que n’espero alguna cosa més i em deixi menjar
gratis a ca seva! Suposo que si reclamo el meu dret a atipar-me com un bacó,
que diria en Laporta i després marxar sense pagar, una fervent partidària
del “prohibit prohibir” no m’ho prohibiria, oi? Com defensa ella, tothom
té dret a fotre el que li dóna la gana, oi? Sobretot precisament quan hi ha això mateix: gana!

Finalment, ja prop de “Casa Leopoldo”, recordo que tenen les parets
adornades amb motius taurins. No se m’acudeix altra cosa que em pogués tallar la
digestió més fàcilment…Tampoc és qüestió d’acabar vomitant enmig del
restaurant, que una cosa és ser completa i absolutament lliure, i  l’altra ser
desagradable… Finalment, decideixo anar a delebrar-ho als Quatre Gats. L’únic que lamento
de la visita al local tetrafelí, és la clavada de la factura… Vaig estar a punt de demanar-los
si els hi agradaven els toros o què.

En fi, visca Catalunya
antitaurina i progataire i lliure d’amants de la “llibertat” com aquests!

Òscar Xofat, per a tots vostès, des del sofà de casa meva.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!