Dr.Cat, l'esgarrapador
L'actualitat anticolonial
14 de juliol de 2010
Sense categoria
2 comentaris
SPAIN IS PAIN per Rot Stewart
Vaig ser a la mani desfilant al costat dels “Cat Power boys“, que duien pancartes amb lemes com ara “Spain is pain“, i m’ho vaig passar bomba. Sobretot al final, un cop vam poder sortir d’aquella inmensa olla a pressió on ens vam quedar empantanegats durant més d’una hora. La mani va ser impressionant i va servir, entre altres coses, per a contrarestrar amb escreix l’espanyolisme del dia següent.
La veritat és que, diumenge em vaig enrabiar molt menys del que preveia, sentint botzines, petards i crits garrulots d’Es-pa-aa-naa!. Vaja, que m’ho vaig pendre prou esportivament, i en realitat no em vaig enrabiar gens. A voltes, la naturalesa humana, la pròpia, vull dir, ens sorpren positivament.
Que Espana hagi guanyat el mundial té efectes molt positius, perque revelen una pila de fets. M’explico:
La veritat és que, diumenge em vaig enrabiar molt menys del que preveia, sentint botzines, petards i crits garrulots d’Es-pa-aa-naa!. Vaja, que m’ho vaig pendre prou esportivament, i en realitat no em vaig enrabiar gens. A voltes, la naturalesa humana, la pròpia, vull dir, ens sorpren positivament.
Que Espana hagi guanyat el mundial té efectes molt positius, perque revelen una pila de fets. M’explico:
Els espanols, com que són la minoria nacional més important a Catalunya, i en són molts, celebren el seu triomf. Si hagués guanyat l’Argentina, els argentins d’aquí haurien omplert els carrers a ritme de tango. Per tant, quan guanya Espana, els seus seguidors ho celebren a la seva manera, com saben. De la mateixa manera que nosaltres el dia abans vam celebrar la mort de l’autonomisme i l’inici massiu de la via independentista. Una diferència rau en que nosaltres erem un milió i mig i ells molts, molts menys. Una altra, en que alguns d’ells cremen arbres i contenidors i nosaltres desfilem amb creativitat (com demostren les pancartes dels manifestants) i sense garrulisme ni calant foc a cap pobre vegetal. Ells practiquen la “calle-garruloka” i nosaltres, la imaginació i la diversió.
Ja sé que el triomf d’Espana fa ràbia perquè és el triomf de la nació (una d’elles) que ens colla, i que no és el mateix si havés guanyat l’Uruguai, per exemple, que mai ens ha fet res dolent.
Però… si pensem en termes de minories i majories, de fútbol o política, qui en surt guanyant?
Mireu, durant aquest dies he tingut que dur ulleres de sol, un complement que odio. No m’agrada veure-ho tot fosc. Però es clar, encara m’agrada menys veure drapots espanolots penjats de les cases, i hom ha de vetllar pel seus ulls. Està demostrat que la combinació de colors en la proporció que usa la “rokhigualda” destrueix el nervi òptic i provoca lesions cerebrals greus. Com que anar pel món aclucant els ulls per a protegir-se del sol tampoc és el millor si hom vol mantenir una cara jovenívola, lliure d’arrugues, gràcies als espanols, he canviat d’hàbits i els meus ulls estan més relaxats i la meva cara més atractiva. Veieu?
Aquest esclat d’espanolisme, també va bé per saber quins veïns són de la minoria espanola i quins dels nostres. Les coses clares, i prou d’ambiguitats. I també, perquè, finalment, hi haurà gent, que tipa de l’exhibicionisme i tabarrisme espanols acabarà agafant mania a la “rokha” i al que representa. Jo ja en conec un parell.
La pega és no haver disposat de gent suficient per a sortir al carrer amb banderes del Barça i estelades i crear una confusió colossal! Mcatxisss!
Ja sé que el triomf d’Espana fa ràbia perquè és el triomf de la nació (una d’elles) que ens colla, i que no és el mateix si havés guanyat l’Uruguai, per exemple, que mai ens ha fet res dolent.
Però… si pensem en termes de minories i majories, de fútbol o política, qui en surt guanyant?
Mireu, durant aquest dies he tingut que dur ulleres de sol, un complement que odio. No m’agrada veure-ho tot fosc. Però es clar, encara m’agrada menys veure drapots espanolots penjats de les cases, i hom ha de vetllar pel seus ulls. Està demostrat que la combinació de colors en la proporció que usa la “rokhigualda” destrueix el nervi òptic i provoca lesions cerebrals greus. Com que anar pel món aclucant els ulls per a protegir-se del sol tampoc és el millor si hom vol mantenir una cara jovenívola, lliure d’arrugues, gràcies als espanols, he canviat d’hàbits i els meus ulls estan més relaxats i la meva cara més atractiva. Veieu?
Aquest esclat d’espanolisme, també va bé per saber quins veïns són de la minoria espanola i quins dels nostres. Les coses clares, i prou d’ambiguitats. I també, perquè, finalment, hi haurà gent, que tipa de l’exhibicionisme i tabarrisme espanols acabarà agafant mania a la “rokha” i al que representa. Jo ja en conec un parell.
La pega és no haver disposat de gent suficient per a sortir al carrer amb banderes del Barça i estelades i crear una confusió colossal! Mcatxisss!
Rot Stewart, des del Poble Nou, Barcelona
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
rot, jo també vaig amb ulleres que la cosa pinta molt txunga amb tanta bandera de l’estanc!
Creus que la Conselleria de sanitat o el col·legi d’oftalmolegs faran alguna cosa?