És molt difícil entendre la cultura política de països com Tailàndia. Per raons de llengua, habitualment només pots accedir a la informació mitjançant el filtre de l’anglès, i això pot esbiaixar marcadament el resultat final. Tampoc és gaire fiable el guiatge d’un natural del país que, o bé te’l pots trobar en un extrem, o bé et pot sortir indiferent. Però si observes atentament, sempre es poden entendre algunes actituds socials que són comunes a tot al planeta.
Era el setembre de l’any 2.006, turistejàvem una mica per Bkk (Bangkok), i entre tràfic anàrquic, suors europees, escarbats urbanites i cruixents -quan els trepitjaves distretament-, i mercats escandalosos que hostatjaven unes ratotes gegantines, ens sorprenien aquells homenets vestits de groc que trobaves arreu. Eren joves, vells, dones, adolescents, de tota edat o condició social. Era gairebé una meitat de la població que podies aubirar de color sofre, pels carrers atrafegats i pudents. N’eren tants que fins i tot veies alguns turistes amb l’uniforme daurat, que equivocadament, suposaven tradicional del país. Fins i tot vam pensar d’imitar aquella moda groguenca i comprar la samarreta a qualsevol mercat, però abans, vam tenir la bona pensada de preguntar el significat a una noia jove que ens va indicar que aquell era el color de la monarquia. Així vam anar entenent que allò era una reivindicació política.
Al tard, quan ja estàvem ben deshidratats i esgotats d’aquelles calorades tropicals, vam anar a parar per casualitat a un fresc i tranquil parc on reposar. L’espai ens el vam trobar ocupat per aquella munió d’homenets grocs. Entretinguts practicant esport els veies eficients corrent amunt i avall amb una perfecció de formiguer. Al centre feien aeròbic, d’altres jugaven a futbol, uns que feien jogging, altres tennis de taula. Tothom en moviment, i nosaltres, esgotats, ens ho miràvem perplèxos asseguts en un banc, sense entendre si allò era la versió tailandesa de la fleuma del DYR, o tot plegat tenia un rerefons de pàsqua militar. Amb tot, l’espectacle era agraït i vam fer uns bons farts de riure amb alguns curiosos que volien saber, amb somriure fixe, d’on érem, d’on veníem i on anàvem. L’endemà preníem l’avió cap Hanoi, pocs dies després un vellet americà, d’origen vietnamita, ens advertia que a Tailàndia hi havia hagut un cop d’estat.
El populisme és el feixisme del segle XXI. Podeu llegir al Wikipedia, en anglès, l’entrada del PAD (People’s Alliance for Democracy) i l’apunt “Tailàndia, militars i corrupció” de com ho veia aquells dies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És difícil d’entendre per nosaltres. Tailàndia és una dictadura-feixista temible, però el poble li té un respecte altíssim al seu rei. És l´únic país del sudest asiàtic que no ha estat MAI colonitzat, antic regne de Siam. Per aquest motiu els seus governs, els seus sistemes són ‘diferents’, penso de la resta de països que han patit colonitzacions cruels, invasions, guerres, guerres civils. Els cops d’estat són habituals i no els sorprèn als països veïns. També no els sorpèn que ‘ajudin’ d’una manera incondicional als règims feixistes-populistes com molt bé afirmes. Però, els tailandesos no et parlaran mai malament del seu rei ni estaran en contra d’ell; de tant en tant aquest partit dels homenets de groc, el PAD, s’enfronta amb el el govern de torn. En un apunt que vaig escriure sobre la propietat de la terra on es troba Preah Vihear, Cambodja, ja va fer caure el ministre d’afers exteriors i el primer ministre és ara a Londres, exiliat ( personatge que va pagar enormes quantitats al règim de Than Shwe a Birmània …. ) Mentres, hi han més de cent cinquanta mil birmans en camps de refugiats a les fronteres on no els és permès ni entrar a Tailàndia ni tornar a Birmània. Això sí, quan necessiten mà d’obra ‘barata’ o gratuïta, ja sàben on trobar-la. Tot és molt complexe i difícil d’entendre. El teu apunt és la veritat del que un veu quan s’hi troba. Els diaris, en anglès, editats per persones honestes d’aquells països, com per exemple ‘The Irrawaddy’ ( editat a Bangkok ) et poden aclarir una mica millor quina és la situació.