Et lleves pel matí, engegues la ràdio, i comença la pedregada diària dels catalanofòbics. Recurs contra la llei del cinema, recurs contra la llei d’acollida, polèmica pel cara a cara en castellà dels candidats a president de la Generalitat. No et poden deixar tranquil ni un moment, cada dia has d’aguantar vulguis o no vulguis
Posem un exemple hipotètic. En João és un jove investigador brasiler que és tota una promesa en la seva especialitat. Ha rebut un parell d’ofertes laborals d’universitats espanyoles, una a Madrid, i una altra a Barcelona. Són ofertes molt similars, però de les dues prefereix la de Barcelona. Perquè li atreu més la proximitat del
Sobre aquesta polèmica del català a la Universitat. Entenc el punt de vista d’en Sala i Martin, i en certa manera hi estic d’acord, però crec erroni el seu plantejament d’intentar comparar-nos amb els Estats Units. En primer lloc perquè estem parlant de diferents nivells d’universitat, de diferents nivells de democràcia -compareu en termes de
Estic d’acord amb l’amic borinotus que la polèmica aquesta del Barcelona, nation of fashion, és la típica xorrada socialista per fer emprenyar al mateix temps, i per motius diferents, peperos i catalanistes. Tanmateix no crec que certs símptomes hagin de quedar en el nivell d’anècdota o boutade ocasional. La reiteració de certs arguments fa pensar
La violència verbal: Quan es parla de dictadures o règims totalitaris habitualment es denuncia la violència física que practiquen per tal de mantenir els seus ciutadans atemorits i fidels a la causa. Sovint oblidem que la violència verbal acostuma a ser molt més efectiva i perdurable. És comú a tots els règims totalitaris la creació
Llegit al bloc “L’illa dels Déus morts“: La ultranacionalista espanyola Rosa Díez ha tingut l’oportunitat de deixar sentir els seus brams entre els murs de l’emblemàtica institució catalanista, per cortesia de la direcció, que hi ha adduït que calia evitar donar-los excuses per a fer victimisme i dir que els catalanistes som uns intol·lerants
Aquest anunci el vaig veure ahir per televisió. Suposo que si Ciutadanos-Partido de la Ciudadanía, i el PP, són una mica coherents, haurien de demanar a la fiscalia que intervingui contra la companyia de telefonia. De fet, denunciar els que no pensen com ells, és el seu esport preferit. És igual el que pensis, si
Si fa dos-cents anys haguéssim reunit tres vellets -un de Barcelona, un de Gènova, i un de Montpeller- en una taverna, segurament s’haurien entès perfectament. Aviat haurien trobat les similituds entre els seus dialectes, i haurien entès les quatre regles que els diferenciaven. De fet, en la seva època, les diferents parles no haurien semblat
El passat 2 de maig Francesc de Carreras escrivia a La Vanguardia unes dades falsejades -que no és el mateix que dir falses-.Si examinamos el número de funcionarios contratados podemos ver que desde el año 2003 han pasado de 126.510 a 178.948 y los altos cargos de 149 a 236. ¿Hay justificación para ello? Falsejades,
Genial l’apunt del dia de Jaume Ciurana: “L’estrena del GREC com a metàfora“. Molt recomanable de llegir, i rellegir. A la fotografia un exemplar de Cinfalepro comú (pluriselvus pidginizzatus). Diuen que corren alguns exemplars per Barcelona. Là, nel ristretto e promiscuo spazio, sono nati amori alquanto inconsueti. Il Cinfalepro è il frutto di
Ja hi tornem a ser amb la conya semestral del “manifiesto” per una “lengua común”. Els intel·lectuals ens diuen tot saberuts, quatre professors d’una universitat decadent i un bufó, que es veu que són uns grans experts en sociolíngüística i dret constitucional. S’entén que la premsa madrilenya -encara nostàlgica de la desfeta de Cuba i
Sovint escoltem a Barcelona la discusió entre els partidaris del multiculturalisme i els detractors, i és ben coneguda la postura dels diferents partits polítics en aquest sentit. Tanmateix sembla que mai es plantegi el dubte si realment existeix aquest multiculturalisme, o és una quimera governamental, com la sequera. Si grates una mica, busques, i compares,
Article de Seán Golden a l’Avui, Relat o realitat? Fa feredat veure quina mena de fauna corre per les universitats del nostre país. I el pitjor és que arribin a poder publicar en diaris prestigiosos. Un bon exemple de com manipular la realitat per defensar un règim totalitari i violent. Abans de la revolució comunista
"A Catalunya trobem a faltar l’ambient cosmopolita i de llibertat de la Barcelona dels setanta". Daniel Sirera. (Pronunciat a la presentació del llibre de Federico Jiménez Losantos "La ciudad que fue"). Em sembla que no és precisament en Xirinacs el que troben a faltar de la fotografia.
És fascinant comprovar com als "progres" els cau la baba amb la monarquia, la separació de la Infanta Elena portada a l’edició digital del diari "El País", segurament demà també serà portada en paper. Els catalans no-emprenyats demà es faran un bon fart de comentar la notícia, bull el socialisme-monàrquic, el que realment preocupa al