La trappola
La trappola che non acciuffa niente
I promessi sposi és una novel·la històrica escrita per Alessandro Manzoni que recomano especialment, tot i que em penso que no està traduïda al català. La novel·la està molt ben documentada històricament i podem dir que a més d’una obra mestra de la literatura italiana, és també una important font de dades històriques i un fidel reflex de la zona i època on està ambientada, la Llombardia del segle XVII.
Una dada que m’ha sorprès especialment és que als capítols XIII i XVI ambientats a la revolta de Milà, hi apareixen citades en diverses ocasions unes tropes anomenades Micheletti, que després de fer algunes consultes per Internet he arribat a la conclusió que no és pot referir a res més que als anomenats “Miquelets” catalans. Cal entendre que és una novel·la, i per tant ficció, però és molt significatiu que Manzoni no hagués parlat de tropes castellanes o de “terços”, com faria actualment qualsevol escriptor de novel·la històrica, catalans i valencians inclosos.
També hi apareixen dos personatges directament relacionats amb la nostra història. Per una banda el català Antoni Ferrer (Antonio Ferrer a l’obra), Gran Canceller de Milà que segons la novel·la fou molt apreciat entre els ciutadans de Milà. Per altra banda tenim el governador i capità general de Milà, en Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba –Gonzalo fernández de Córdoba a l’obra i a la majoria d’enciclopèdies, obviant la part del llinatge català dels Cardona-Anglesola-.
Tanmateix, tot sembla indicar que en aquella època, en aquella zona d’Itàlia, les tropes espanyoles eren anomenades -o també anomenades-, “Miquelets”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola, bona nit,
–
Acabo de llegir el seu text i he de dir que sí que hi ha una traducció -per cert, molt bona- de I promessi Sposi de Manzoni. Es troba a la MOLU, aquella col.lecció de llibres d’autors clàssics que tenien les tapes verdes.
La traductora fou na Maria Antònia Salvà, la poetessa mallorquina de Lluchmajor i amiga d’en Carner.
Quant a en González Fernandez de Cordoba, en Bilbeny ja havia dit que era català-valencià-balear.
Salutacions
Francesc