La trappola
La trappola che non acciuffa niente
Aquest home cada dia fa més por. Frivolitat, populisme, demagògia, i el pitjor de tot, unes poques ganes d’afrontar els problemes de cara que ens pot deixar a tots amb el cul a l’aire. Aquest abús del “semos los más mejores”, ens acabarà portant de cap al precipici.
“España recuperará pronto la senda de su crecimiento potencial”, ha
asegurado Zapatero, quien ha afirmado que esto será posible gracias,
entre otros factores, a las cuentas públicas saneadas y a que “quizá
cuenta con el sistema financiero más sólido de la comunidad
internacional”.
També ha afirmat, tot cofoi, que a l’Estat espanyol no existeixen hipoteques subprime, provocant la riota de qualsevol que s’hagi pres la molèstia de mirar quatre dades sobre el nivell d’endeutament al Regne d’Espanya. Confon el senyor Zapatero -o els seus ineptes assessors- la causa amb l’efecte. No és la crisi conseqüència dels productes subprime, més aviat a l’inrevés, és la bombolla immobiliària la que acaba creant els productes subprime. Malament anirem si tenim uns governants que no són capaços de determinar les causes del problema.
A veure, amb el nivell d’endeutament que tenim, qualsevol petita distorsió en el mercat crea impagats i dificultats de pagament, a més hi hem d’afegir el problema de la davallada del preu de l’habitatge, que impossibilita la venda com una possibilitat de recuperació del deute. Això implica que es cobrin interessos de demora, que es refinancïi el deute, que es demanin nous préstecs en entitats financeres amb productes de dubtosa qualitat, que la gent tiri de targetes de crèdit per aconseguir petits préstecs a un interès altíssim, etc, etc… És a dir, un cop hem arribat a la situació d’impagament, el procés més habitual serà l’empitjorament de les condicions inicials de l’hipoteca, i això és justament el subprime que ens acabarem menjant tots plegats. L’única diferència amb el que està passant als Estats Units és una qüestió temporal, portem uns quatre o cinc anys d’endarreriment. En poc temps una bona part de les hipoteques, especialment les signades els darrers anys -periode 2004/2008- cauran en estat de dubtós cobrament.
Un exemple del que ens pot venir a sobre, l’any 2007 un 33,63 % de les compres d’habitatge corresponen al col·lectiu immigrant. Just en el moment del pic del preu de l’habitatge, és a dir, els més febles i amb més precarietat, són els que han pagat més car.
Un altre tema és que el terme no els agradi, fa massa americà això de subprime. Per això proposo “hipoteca pata negra” com a possible denominació dels curiosos productes hipotecaris del sistema financer espanyol (el millor del món). És així tal com hem actuat, com porcs rebolcant-nos en el fang. Negre ho hauria de veure el senyor Zapatero, si tingués un bri d’enteniment.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
<i>”quizá
cuenta con el sistema financiero más sólido de la comunidad
internacional”.</i>… és d’aquelles frases que s’han de guardar per a treure-les al moment oportú. És que no s’aguanta per enlloc!! És que ens ve a dir que el sistema financer de l’Estat Espanyol és una mena d'<i>Unidad de Destino Universal Independent</i> i és tan bo que pot sobreviure solet fins i tot si tots els demés cauen. Penòs.