La trappola

Ahir a can Cuní ja vaig escoltar que en parlava d’aquest anti-sistema solidari. Cal dir que no acabo d’entendre aquesta associació entre anti-sistema i mitjans de comunicació, privats i públics. És a dir, si un bon dia es fa una manifestació a Barcelona amb 150.000 persones, i aquesta no interessa al poder establert, per televisió al vespre no en diran ni una paraula. Així que si un dia ens trobem un anti-sistema de qui en parlen a totes les televisions i mitjans del país, és significatiu que el noi interessa molt al sistema, o en tot cas, fa el paper de tonto útil.

També, al mateix programa, escoltava ahir una periodista grassoneta -això de grassoneta ho dic com a simple constatació descriptiva, com deia en Monzó, si hagués tingut forma de sílfide o asteroide ho hagués escrit igualment-; explicava diàfanament el tema de la crisi financera dels Estats Units que està arrossegant les borses de mig món -l’altre mig és la Xina, que estan ben cofois amb els seus jocs olímpics-. Deia la periodista que la principal raó de la crisi és que els bancs “americans” havien “enganyat” els seus clients, i per això, ara, aquí, ens trobàvem amb una crisi gravísissima que per si no ha quedat clar, és culpa dels americans. En resum, si demanes un crèdit al banc, i aquest te’l concedeix, has de saber que l’entitat financera en qüestió, t’està enredant.

L’altre tema estrella és el de les intervencions de la Reserva Federal dels Estats Units. Això dóna molt de joc als opinaires de la cosa pública, qui no ha escoltat aquests dies expressions com: “-És molt significatiu que un sistema liberal (sovint afegint la forma neo-) hagi d’injectar diner públic i nacionalitzar“. D’això sí que se’n diu barrejar gimnàsia i magnèsia. Si haguessin votat al PSOE aquests americanots, tot això no hauria passat.

Així que Miquel i Almudena, si trobeu excessiva la quota de 2.500 € que esteu pagant pel vostre piset a Sarrià, heu de tenir ben en compte que la culpa és dels bancs, els americans, els liberals, i també hi podríem afegir els catalanistes, que sempre tenen la culpa de tot. Però no us preocupeu, existeix una solució i aquesta s’anomena decreixement. O sigui que ja podeu començar a decréixer, és fonamental pel futur del planeta, abans que els nenúfars es mengin tot l’estany.

Això sí, suposo que tothom estarà d’acord que a final d’any -per tal de superar la crisis aquesta que ens han enviat els americans-, de retornar els 400 € que us vam prestar fa uns mesos per tal de poder guanyar les eleccions.

Decreixeu companys, decreixeu!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!