De Miquel Bauçà, a “El Canvi”:
Hi ha una possibilitat d’extinció del català per culpa indirecta de l’anglès -no directa com la de l’irlandès-. Els joves, de la mateixa manera que volen tenir un ordinador volen parlar en anglès, per la cosa de la modernitat. Un fet implica el veïnat. I com que no és tan fàcil aprendre anglès com aprendre a manejar mínimamanet un ordinador, opten per un substitut més fàcil: la llengua dels nostres enemics que, a part de saber-la, els sona inevitablement més exòtica que no pas el català. És així de simple i de bèstia. Els perpinyanesos ja feren el mateix quan els parisencs eren de la màxima actualitat i a més els imposaven els notaris. A la definició de diglòssia s’hauria d’afegir la idea de la moda, a més de la d’oficialitat foçada. És menys palpable, però no menys efectiva. La moda és metafísica; un notari, un gendarme, un mossèn: estrictament humans. Els joves de l’Eixample executen massivament aquesta especial diglòssia. El català no està gens, però gens, de moda.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bé de reflectir en el teu apunt el que ens diu en Miquel Bauçà a ‘El Canvi’. El tenia ‘stand by’ per qualsevol moment. T’has avançat i em sembla molt, però molt bé. Ahir mateix, en un diari del país veí, van publicar un premi atorgat a uns xicots ‘de una universidad española UPF’ ……..
però mentrestant, si no podem salvar la nostra, matem la d’ellos. (Amadeu Fabregat dixit, quan encara estava lúcid).
Gràcies per l’entrada.
El divendres després de les actuacions de C’S vam començar una petita campanya perquè aquest 11 de setembre les nostres cases virtuals ( blogs) també celebrin els 100 anys de l’Estelada. Aquí la teniu per si us hi voleu adherir. http://www.marroca.blogspot.com