Quan encara no fa vuitanta anys de l’acabament de la Segona Guerra Mundial a Europa, i, per tant, del genocidi contra els jueus perpetrat pels nazis i els seus col·laboradors, l’atac del jihadisme pro-palestí contra Israel el proppassat 7 d’octubre ha activitat l’antisemitisme multidimensional a escala mundial com mai s’havia vist. Amb un tret comú, la impossibilitat de reconèixer el caràcter genocida de la massacre menada per Hamàs i, conseqüentment, mantenir el dogma de la culpabilitat essencial d’Israel, (la guerra a Gaza sí que té caràcter genocida, segons ells), redoblar-ne els atacs i estendre’ls als jueus d’arreu del món, difuminant a la pràctica la distinció entre antisemitisme i antisionisme que els esperits sensibles occidentals s’esforçaven en aparentar. Definitivament, l’antisemitisme abasta tota mena de conductes que expressen odi contra el poble jueu, incloent la deslegitimació de l’existència de l’estat d’Israel. La crítica a les polítiques governamentals d’aqueix estat -com qualsevol altre- és legítima, promoure la seva destrucció no.
A banda de l’antisemitisme islàmic, noves tendències s’afegeixen a l’odi contra el poble jueu i els que defensen els valors que representa com a nació: des d’Elon Musk, acusant els jueus de racisme anti-blanc, (IBM, Disney et l’UE retirent leurs publicités de X, craignant l’antisémitisme rampant, Musk a publié ses propres tweets approuvant une théorie du complot antisémite, ...), fins a la xarxa xinesa Tik Tok, (denunciada per Sacha Baron Cohen com “le plus grand mouvement antisémite depuis le nazisme“), passant per tota la gama d’islamo-gauchistes occidentals.
L’esquerra woke és la menys perillosa en la pràctica bèl·lica però la més perniciosa per la confusió ideològica que escampa, ja que considera que els jueus representen l’hegemonia cultural i econòmica dels blancs nord-americans contra la qual s’alcen totes les minories (ètniques, religioses, sexuals) oprimides pel sistema democràtic occidental aplegades en la teoria de les lluites compatides i interseccionals. Des de la seva perspectiva, l’islamisme i el palestinisme adquireixen la legitimitat per atacar Israel, Occident i el model de societats obertes que representen en nom del post-colonialisme, l’antiracisme i l’anti-imperialisme barrejant conceptes espigolats de Franz Fanon, Edward Saïd, Michel Foucault, entre d’altres. Aqueixa és la contribució del wokisme a l’antisemitisme contemporani.
Aqueix relat mediàticament i políticament divulgat des del cor mateix d’Occident (llevat d’Alemanya, els estats eslaus centre-europeus, Hongria i els bàltics) ha estat possible per la desconstrucció consentida del racionalisme crític que cerca la veritat històrica dels fets i la comprensió de les mentalitats que els han possibilitat (nocions absents fora del procés civilitzacional que s’ha fet realitat a les societats obertes occidentals). Hom difumina fets veritablement contrastats en favor d’una interpretació sense límits que té per objectiu recusar l’universalisme dels drets de les persones i els pobles (estigmatitzada com una creació interessada de la cultura juedo-cristiana occidental) en pro d’un relativisme inabastable. Aqueixa inhibició de les elits culturals i polítiques europees és a l’arrel d’aqueixa actitud suïcida consistent en presentar Hamàs com un moviment de resistència contra l’ocupació israeliana i no com una secta islamo-nazi amb propòsits genocides contra Israel i Occident.
Hamàs, Al Qaeda o el Califat Islàmic no comparteixen les bases ideològiques tardo-marxistes del wokisme, però les utilitzen per afeblir Occident, una complicitat consentida per l’islamo-gauchisme. Aquest no té un projecte polític propi ni innovador, com diu James Lindsay (autor de Cynical Theories, with Helen Pluckrose, Pitchstone Publishing. 2020) a Le Point del proppassat 3 de novembre: “Car les woke sont les héritiers et les continuateurs du léninisme. Comme celle des communistes, leur “démocratie authentique” ne se réalisée que lorsqu’ils détiendront la totalité des pouvoirs et que tous les autres seront interdits de parole… Car ce sont, eux aussi, des totalitaires”.
Aqueixa confusió conceptual, barrejada amb la incapacitat de presentar cap projecte constructiu altre que les impostures de “la inclusió” sistemàtica en nom d’un igualitarisme abstracte i estèril (perceptible en el fracàs dels sistemes educatius) i “el desenvolupament durable” (esdevingut un dogma incompatible amb la prosperitat socio-econòmica sobre la qual se sustenta el benestar col·lectiu) han provocat una regressió democràtica generalitzada a la majoria dels estats europeus. La incapacitat de fer front alhora al conflicte intern que suposa l’emergència de “les lluites compartides” (incompatibles amb l’essència mateixa de la identitat nacional dels diferents pobles europeus) i alhora a l’agressió exterior de l’eix Rússia-Xina-Iran és allò que impedeix -circumstancialment- a les societats obertes occidentals autodefensar-se i combatre l’antisemitisme que comparteixen tots els seus enemics.
Sortosament, a banda de l’excepcional capacitat de la resiliència d’Israel, cal comptar amb l’eventual capacitat d’influència i potencialitat dels lliurepensadors de cultura musulmana per fer front al jihadisme (com Kamel Daoud, Boualem Sansal o The Savage Nihilism of ‘Free Palestine’). I també del rol globalment creixent, -assenyalat en aqueix report recent de l’INSS Israel- dels estats democràtics asiàtics (Índia, Japó, Corea del Sud), aliens a l’onada antisemita en curs.
Finalment, una consideració sobre l’actual hegemonia de l’antisemitisme transversal entre les elits mediàtiques i polítiques catalanes, incapaces d’independitzar Catalunya però agosarades a l’hora de menysprear Israel per defensar-se, els efectes de la qual són altament adversos no solament per la credibilitat del projecte nacional al si d’Occident sinó per la mateixa subsistència de la nació catalana. El trellat de “lluites compartides” aplega col·lectius diversos sense projecte compartit però coincidents en la negació pràctica de la causa nacional catalana com a identitat vertebradora social política. El progressisme woke que uneix CUP, ER, Comuns i bona part de Junts i PSC nega tota potencial aliança interclassista i ideològicament pluralista en favor de prioritzar la independència de Catalunya. Ans al contrari, qui defensa aqueixa prioritat és acusat de “d’extrema dreta”, “racista” o “feixista” (al nostre desorientat país els antisemites gosen impunement autoqualificar-se d’antifeixistes).
El projecte d’una Catalunya democràtica, solidària amb els estats democràtics occidentals i Israel, activament en lluita contra l’antisemitisme, no té representació política hores d’ara, i és una de les causes que explica la pèrdua de credibilitat i de viabilitat de la causa independentista.
Post Scriptum, 24 de novembre del 2023.
Avui, Causeur explica el cas excepcional dels antifeixistes almenys pro-israelians: Le paradoxe de la Königlich-Bayerische Antifa: soutien inattendu à Israël dans l’arène de l’extrême-gauche.
Alors que l’extrême-gauche est traditionnellement critique envers Israël et un soutien fervent à la cause palestinienne dans son ensemble, les militants de Königlich-Bayerische Antifa affichent un soutien sans équivoque à l’État hébreu, créant ainsi un paradoxe au cœur de cette nébuleuse. « Nous souhaitons aux forces armées israéliennes un succès dans la lutte contre les terroristes. Nous souhaitons au Hamas tout le mal et la destruction totale de sa structure terroriste. Nous souhaitons aux civils palestiniens que la libération de Gaza ait lieu rapidement et avec le moins de victimes innocentes possible. Et puis la paix » déclare ce groupe sur sa page officielle Facebook, suivie par 14000 personnes, constellée de messages rejetant toute notion d’antisémitisme.
Interrogés par le journal Merkur, les membres de cette faction justifient leur position, antifa, sensiblement royaliste, pro-LGBT et pro israélienne, en citant l’histoire de la Bavière et expliquent pourquoi ils ont choisi la figure du roi Louis II comme symbole de leur mouvement. Les militants de Königlich-Bayerische Antifa considèrent que ce monarque du XIXe siècle, décédé dans des circonstances mystérieuses, aurait été certainement un fervent antifasciste. Ils rappellent que Louis II a fait voter des lois protégeant la communauté juive contre l’antisémitisme, en 1868, « un geste humaniste et antifasciste » selon eux, qui s’accorde avec toutes leurs prises de positions politiques comme le droit des LGBT dont le monarque reste une icône.
Cette prise de position inhabituelle en faveur d’Israël a suscité des interrogations au sein de la gauche radicale allemande. Face aux critiques et aux attaques, ils ont souhaité clarifier leur position une nouvelle fois. Pour eux, soutenir Israël ne signifie pas être contre les Palestiniens, mais plutôt soutenir la paix et l’autodétermination d’un peuple qui mérite de vivre dans son propre pays sans l’oppression du Hamas ou du Fatah. Deux organisations armées palestiniennes qui sont « un obstacle sanglant à la paix, à la liberté et à l’autodétermination de tous les Palestiniens innocents » déclare cette organisation qui s’étonne du soutien de l’extrême-gauche aux Palestiniens, en contradiction avec celui qu’elle affiche pour l’Ukraine. Un conflit avec lequel elle ose un parallèle avec la situation au Proche-Orient.
Bien qu’atypique, la position de la Königlich-Bayerische Antifa, souligne la complexité des opinions qui existe au sein de l’extrême-gauche teutonne et illustre la diversité des perspectives même au sein d’un mouvement politique. Une mouvance particulière qui suscite majoritairement et désormais le rejet en Europe en raison de ses méthodes et actions violentes. Si la Königlich-Bayerische Antifa, minoritaire, affiche tous les codes habituels que l’on peut trouver sur les sites d’extrême-gauche, elle entend demeurer droite dans ses bottes. Un soutien total au gouvernement israélien dans sa lutte contre ce qu’elle considère comme un terrorisme fasciste islamique.
Post Scriptum, 3 de desembre del 2023.
Ahir, The Times of Israel publicava com Rússia atia l’antisemitisme a Europa per tal de desestabilitzar les societats obertes occidentals: “Face au regain d’antisémitisme en Europe, la Russie pointée du doigt. En pleine guerre d’Israël contre le Hamas, des sources affirment que les Russes alimentent une situation déjà tendue, stratégie éprouvée contre l’Occident depuis la guerre froide”.
Post Scriptum, 4 de desembre del 2023.
Crec precipitat qualificar Elon Musk d’antisemita a la vista de l’article d’Yves Mamou publicat ahir al digital Dreuz.info: Elon Musk ou comment les progressistes tentent de fabriquer un antisémite. En canvi, li escau per mèrits propis segons The Times of Israel del proppassat 29 de novembre a “Greta Thunberg critiquée pour avoir scandé « Ecrasons le sionisme ». L’activiste est une fervente partisane des Palestiniens et a publié des photos avec des pancartes sur lesquelles on pouvait lire : « Stop à l’Holocauste » et « Juifs pour la libération de la Palestine ».
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!