Quan encara no fa vuitanta anys de l’acabament de la Segona Guerra Mundial a Europa, i, per tant, del genocidi contra els jueus perpetrat pels nazis i els seus col·laboradors, l’atac del jihadisme pro-palestí contra Israel el proppassat 7 d’octubre ha activitat l’antisemitisme multidimensional a escala mundial com mai s’havia vist. Amb un tret comú, la impossibilitat de reconèixer el caràcter genocida de la massacre menada per Hamàs i, conseqüentment, mantenir el dogma de la culpabilitat essencial d’Israel, (la guerra a Gaza sí que té caràcter genocida, segons ells), redoblar-ne els atacs i estendre’ls als jueus d’arreu del món, difuminant a la pràctica la distinció entre antisemitisme i antisionisme que els esperits sensibles occidentals s’esforçaven en aparentar. Definitivament, l’antisemitisme abasta tota mena de conductes que expressen odi contra el poble jueu, incloent la deslegitimació de l’existència de l’estat d’Israel. La crítica a les polítiques governamentals d’aqueix estat -com qualsevol altre- és legítima, promoure la seva destrucció no.
A banda de l’antisemitisme islàmic, noves tendències s’afegeixen a l’odi contra el poble jueu i els que defensen els valors que representa com a nació: des d’Elon Musk, acusant els jueus de racisme anti-blanc, (IBM, Disney et l’UE retirent leurs publicités de X, craignant l’antisémitisme rampant, Musk a publié ses propres tweets approuvant une théorie du complot antisémite, ...), fins a la xarxa xinesa Tik Tok, (denunciada per Sacha Baron Cohen com “le plus grand mouvement antisémite depuis le nazisme“), passant per tota la gama d’islamo-gauchistes occidentals.
L’esquerra woke és la menys perillosa en la pràctica bèl·lica però la més perniciosa per la confusió ideològica que escampa, ja que considera que els jueus representen l’hegemonia cultural i econòmica dels blancs nord-americans contra la qual s’alcen totes les minories (ètniques, religioses, sexuals) oprimides pel sistema democràtic occidental aplegades en la teoria de les lluites compatides i interseccionals. Des de la seva perspectiva, l’islamisme i el palestinisme adquireixen la legitimitat per atacar Israel, Occident i el model de societats obertes que representen en nom del post-colonialisme, l’antiracisme i l’anti-imperialisme barrejant conceptes espigolats de Franz Fanon, Edward Saïd, Michel Foucault, entre d’altres. Aqueixa és la contribució del wokisme a l’antisemitisme contemporani.
Aqueix relat mediàticament i políticament divulgat des del cor mateix d’Occident (llevat d’Alemanya, els estats eslaus centre-europeus, Hongria i els bàltics) ha estat possible per la desconstrucció consentida del racionalisme crític que cerca la veritat històrica dels fets i la comprensió de les mentalitats que els han possibilitat (nocions absents fora del procés civilitzacional que s’ha fet realitat a les societats obertes occidentals). Hom difumina fets veritablement contrastats en favor d’una interpretació sense límits que té per objectiu recusar l’universalisme dels drets de les persones i els pobles (estigmatitzada com una creació interessada de la cultura juedo-cristiana occidental) en pro d’un relativisme inabastable. Aqueixa inhibició de les elits culturals i polítiques europees és a l’arrel d’aqueixa actitud suïcida consistent en presentar Hamàs com un moviment de resistència contra l’ocupació israeliana i no com una secta islamo-nazi amb propòsits genocides contra Israel i Occident.
Hamàs, Al Qaeda o el Califat Islàmic no comparteixen les bases ideològiques tardo-marxistes del wokisme, però les utilitzen per afeblir Occident, una complicitat consentida per l’islamo-gauchisme. Aquest no té un projecte polític propi ni innovador, com diu James Lindsay (autor de Cynical Theories, with Helen Pluckrose, Pitchstone Publishing. 2020) a Le Point del proppassat 3 de novembre: “Car les woke sont les héritiers et les continuateurs du léninisme. Comme celle des communistes, leur “démocratie authentique” ne se réalisée que lorsqu’ils détiendront la totalité des pouvoirs et que tous les autres seront interdits de parole… Car ce sont, eux aussi, des totalitaires”.
Aqueixa confusió conceptual, barrejada amb la incapacitat de presentar cap projecte constructiu altre que les impostures de “la inclusió” sistemàtica en nom d’un igualitarisme abstracte i estèril (perceptible en el fracàs dels sistemes educatius) i “el desenvolupament durable” (esdevingut un dogma incompatible amb la prosperitat socio-econòmica sobre la qual se sustenta el benestar col·lectiu) han provocat una regressió democràtica generalitzada a la majoria dels estats europeus. La incapacitat de fer front alhora al conflicte intern que suposa l’emergència de “les lluites compartides” (incompatibles amb l’essència mateixa de la identitat nacional dels diferents pobles europeus) i alhora a l’agressió exterior de l’eix Rússia-Xina-Iran és allò que impedeix -circumstancialment- a les societats obertes occidentals autodefensar-se i combatre l’antisemitisme que comparteixen tots els seus enemics.
Sortosament, a banda de l’excepcional capacitat de la resiliència d’Israel, cal comptar amb l’eventual capacitat d’influència i potencialitat dels lliurepensadors de cultura musulmana per fer front al jihadisme (com Kamel Daoud, Boualem Sansal o The Savage Nihilism of ‘Free Palestine’). I també del rol globalment creixent, -assenyalat en aqueix report recent de l’INSS Israel- dels estats democràtics asiàtics (Índia, Japó, Corea del Sud), aliens a l’onada antisemita en curs.
Finalment, una consideració sobre l’actual hegemonia de l’antisemitisme transversal entre les elits mediàtiques i polítiques catalanes, incapaces d’independitzar Catalunya però agosarades a l’hora de menysprear Israel per defensar-se, els efectes de la qual són altament adversos no solament per la credibilitat del projecte nacional al si d’Occident sinó per la mateixa subsistència de la nació catalana. El trellat de “lluites compartides” aplega col·lectius diversos sense projecte compartit però coincidents en la negació pràctica de la causa nacional catalana com a identitat vertebradora social política. El progressisme woke que uneix CUP, ER, Comuns i bona part de Junts i PSC nega tota potencial aliança interclassista i ideològicament pluralista en favor de prioritzar la independència de Catalunya. Ans al contrari, qui defensa aqueixa prioritat és acusat de “d’extrema dreta”, “racista” o “feixista” (al nostre desorientat país els antisemites gosen impunement autoqualificar-se d’antifeixistes).
El projecte d’una Catalunya democràtica, solidària amb els estats democràtics occidentals i Israel, activament en lluita contra l’antisemitisme, no té representació política hores d’ara, i és una de les causes que explica la pèrdua de credibilitat i de viabilitat de la causa independentista.
Post Scriptum, 24 de novembre del 2023.
Avui, Causeur explica el cas excepcional dels antifeixistes almenys pro-israelians: Le paradoxe de la Königlich-Bayerische Antifa: soutien inattendu à Israël dans l’arène de l’extrême-gauche.
Alors que l’extrême-gauche est traditionnellement critique envers Israël et un soutien fervent à la cause palestinienne dans son ensemble, les militants de Königlich-Bayerische Antifa affichent un soutien sans équivoque à l’État hébreu, créant ainsi un paradoxe au cœur de cette nébuleuse. « Nous souhaitons aux forces armées israéliennes un succès dans la lutte contre les terroristes. Nous souhaitons au Hamas tout le mal et la destruction totale de sa structure terroriste. Nous souhaitons aux civils palestiniens que la libération de Gaza ait lieu rapidement et avec le moins de victimes innocentes possible. Et puis la paix » déclare ce groupe sur sa page officielle Facebook, suivie par 14000 personnes, constellée de messages rejetant toute notion d’antisémitisme.
Post Scriptum, 3 de desembre del 2023.
Ahir, The Times of Israel publicava com Rússia atia l’antisemitisme a Europa per tal de desestabilitzar les societats obertes occidentals: “Face au regain d’antisémitisme en Europe, la Russie pointée du doigt. En pleine guerre d’Israël contre le Hamas, des sources affirment que les Russes alimentent une situation déjà tendue, stratégie éprouvée contre l’Occident depuis la guerre froide”.
Post Scriptum, 4 de desembre del 2023.
Crec precipitat qualificar Elon Musk d’antisemita a la vista de l’article d’Yves Mamou publicat ahir al digital Dreuz.info: Elon Musk ou comment les progressistes tentent de fabriquer un antisémite. En canvi, li escau per mèrits propis segons The Times of Israel del proppassat 29 de novembre a “Greta Thunberg critiquée pour avoir scandé « Ecrasons le sionisme ». L’activiste est une fervente partisane des Palestiniens et a publié des photos avec des pancartes sur lesquelles on pouvait lire : « Stop à l’Holocauste » et « Juifs pour la libération de la Palestine ».
Post Scriptum, 22 de desembre del 2023.
Ahir, Tribune Juive publicava un article breu “L’inversion des valeurs pour justifier l’injustifiable“, signat amb el pseudònim “d’H de Saint -Chamaran”, però que conté uns paràgrafs essencials per explicar l’atzucac europeu que bloqueja la deslegitimació del jihadisme pro-palestí:
“Hélas, le renversement des rôles par l’inversion des valeurs est une réthorique usuelle de tous les totalitarismes qui n’ont pour objectif que la justification de l’injustifiable. Mais, ceux-là se dissimulaient derrière des écrans de fumée idéologiques, et prenaient soin de cacher, autant que possible, leurs méfaits.
La propagande nazie transformait les Einsatzgruppen en héros d’une juste guerre contre le bolchevisme et les camps de concentration en camps de “travail” (Arbeit macht frei). Les goulags staliniens comme les fermes du retour à la terre de la « révolution culturelle » maoïstes ou ceux des khmers rouges, étaient censés rééduquer les opposants récalcitrants à faire prévaloir le bien commun sur les intérêts petits bourgeois individualistes Hic et nunc, les bourreaux se muent en victimes par la bénédiction de l’image manipulée, par la sanctification d’une résistance autoproclamée qui absout tous les crimes avant mème qu’ils ne soient commis.”
Per concloure amb una referència a França, però que és plicable també a Catalunya: “Ce qui est le plus grave réside dans l’aveuglement des démocraties qui entrent, justement parce qu’elles sont aveugles, dans les ténèbres de l’obscurantisme triomphant. La France, dans un état de délabrement, pour ne pas écrire de décomposition civilisationnelle avancée, en représente le plus triste exemple. L’histoire contemporaine montre que les démocraties ont triomphé des dictatures parce qu’elles étaient convaincues de la justice légitime de leur combat. Est-ce encore le cas aujourd’hui ?
Post Scriptum, 19 de març del 2024.
El proppassat 14 d’aqueix mes Ehud Rosen publicava aqueix breu apunt a l’INSS Israel: “What Do Islamist Organizations that Encourage Antisemitism and the Radical Left in the West Have in Common?
The first week of March marked the centennial of the abolition of the Islamic Caliphate following World War I and the fall of the Ottoman Empire. Several branches of the Islamic Liberation Party (Hizb ut-Tahrir al-Islami), scheduled their annual conferences during that week, including the US branch, whose conference was held in Illinois under the title “Gaza: Crisis and Solution—The Role of Muslims in the United States.”
Hizb ut-Tahrir is a leading global political-radical Islamist organization. Founded in the 1950s, it mainly targets an educated audience and operates in at least 32 countries. The organization seeks to reinstate the Islamic Caliphate as a solution to the challenges facing the “Islamic nation” [umma]. It rejects Western democracy, perceived as an ideology of the faithlessness (kufr), and has even carried out campaigns in various countries calling on Muslims not to vote. It presents Western founding values as hypocritical and designed to serve only the interests of the West. Although claiming to be “non-violent,” it has had links to terrorist operatives in the past and bans on the entry of its spokespeople into various countries. In Germany, it has been banned altogether, and in the wake of the “Swords of Iron” war, Britain has also imposed a ban, with the British interior minister citing that it’s an antisemitic body that actively encourages and promotes terrorism.
Although the “red-green alliance” between radical left activists and political Islam has been active in key civil and public arenas in the West for over two decades, many still wonder what these two groups, who seemingly believe in conflicting values, have in common. The conference of the Islamic Liberation Party revealed that its messaging closely aligns with that promoted by radical left activists, reflecting a convergence of narratives to some degree:
• The past century is depicted as being conducted according to colonialist interests, marked by artificial borders and the appointment of Arab and Muslim puppet rulers appointed by virtue of the “curse” of Western nationalism; International law is only applied selectively in places that benefit colonialist interests.
• The non-believing Western world continues the crusades and commits “genocide” against Muslims around the world—in Bosnia, Kashmir, the Uyghurs in China, and in Gaza—while its other goal is to destroy the Muslim way of life.
• Israel (presented as a Zionist or Jewish colony) was established because of European racism, and Europe’s inability to deal with the issue without violence. A call has been made to the “armies of Islam,” especially in the countries neighboring Israel, to work for the liberation of all Palestinian territories. In distant countries, such as the US, Muslims should concentrate on activism and should work toward establishing the Caliphate state, while preserving the identity of Muslim youth.
Alongside the military campaign, the current battle for Israel’s existence specifically and the fight to curb antisemitism in general are primarily against extreme ideologies that are spreading in various “civilian” spaces, sometimes with state support. Recognizing this is crucial for developing effective coping strategies to address these challenges.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!