Emergència també és transversal

Per molt que la primera idea de l’ANC, per mantenir la transversalitat com a moviment, era allò de “primer la independència i després ja s’ha faran entre els patits”, ara veiem que això no és sostenible. Aquesta idea ha mobilitzat bé les classes mitjanes, és de la seva lògica. Amb això s’arriba als 2.000.000 de vots, però en falten 500.000 per anar segur.
N’hem dit “indecisos“ a aquestes voluntats que falten. Però no tenen res d’indecís, sí de desinteressades, doncs hi ha urgència socials que, vulguem o no, es poden en primer pla. Ara perds la feina i et desnonen, exclòs i sense esperança.

No podem avançar en cap emancipació, ni la nacional, si anem deixat gent enrere. Per a què la independència si no és per refer la societat? La transició nacional i l’emergència social és el mateix. Necessitem igual guanyar amb un programa de transició i  d’emergència. És igualment transversal: suma i suma voluntats.

És per aquí on s’ha de començar la discussió: que si llista única o diverses amb paraigua? I de postres alguna referència a la Catalunya social, per tàctica?
És la legítima visió de molts, però no m’hi sumo. Comencem per construir de baix a dalt el programa d’emergència i transició? M’hi apunto.
Tant se val si hi ha convocatòria de plebiscitàries abans del 23 de gener o ens anem a les generals. Si les eleccions són pel març, magnífic, i si són el novembre, encara millor: tindrem prou temps per construir el programa i estarà més clar que el rival real a superar és Podemos. Ara, els mal dit indecisos miren més cap a Podemos que cap el sobiranisme.
Benvinguts Podemos: està mobilitzant el que no ha mobilitzat “Ara és l’hora”… només segons com ho emfoquem els  sobiranistes això sumarà o restarà al procés.
El catalitzador de tot el procés, tant si és el que treballa l’ANC com el de Podemos, és la societat civil. Aquí està la tercera força, l’emergent que porta la transformació real. Pel 23 G no està a les mans de l’ANC convocar-les. Màxim podem ‘exigir’, sabent que tot el mal que causem serà als principals actius del procés, president i oposició.
Sí que és cer que entorn l’ANC hi ha la part hegemònica i central de la societat catalana, en especial la classe mitjana, però no és suficient encara per capgirar la situació. Tenir OC d’ aliat és tenir una còpia de nosaltres mateixos. El procés d’emancipació a
Catalunya l’ha iniciat la classe mitja, però no el pot acabar –ni seria desitjable- si no és junt a les classes populars.
En canvi, sí està a les nostres mans capgirar les eleccions generals 2015, presentant una llista de país, independent dels partits que vulguin presentar-se. I no estaria obligada a treure la majoria, com passa amb les plebiscitàries (només val convocar-les si ha de ser per guanyar-les).
Les generals donen prou temps pel més important: el ‘què’ i amb ‘qui’ pactem. Què: un programa d’emergència i transició. Convençuts que no són els ‘indecisos’ que ens falten, són els ‘desinteressants’ amb qui hem de pactar, completar-nos, per a la majoria social sobirana que culmini el procés. Els desinteressats estan més o menys articulats com els sobiranistes, mitjançant els sindicats, moviments socials… Políticament estan a Podemos i Crida Constituent, junt a un 3/4 parts d’ICV.
Pel novembre 2015, l’ANC tindria prou temps, just, per promoure una convenció civil guanyadora, amb els dits sindicats, moviments civils i organitzacions polítiques d’esquerres partidàries del dret a decidir. El programa d’emergència i transició en les generals caldria que tingués per objectiu la convocatòria d’un referendem legal i atendre a l’emergència social actual que està desconnectant (excloent) a les classes més baixes. Estratègia:  desconnexió, donar els vots només a la força estatal que autoritzi el referèndum i després retirar-se dels escons per a tot el que no sigui recursos i transferències per a estructures d’estat que atenguin l’emergència social i la transició nacional.
Aquí el principal competidor a les generals serà Podemos. El programa d’emergència social està ja avui ben desenvolupat en  el document econòmic de Podemos. Només caldria adoptar/adaptar si no poguéssim formular-lo millor i amb més transversalitat. Tot, això si, formulat dins un full de ruta que ens porti a un estat català sobirà. L’essencial és pactar-lo amb les organitzacions dels desinteressats, i junts vestir la candidatura de país que guanyi la de Podemos.

Desembre 2014

Quant a jpruneda

sociòleg i psicòleg
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, país i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Emergència també és transversal

  1. Ui! Això d'una llista de país per al 2015 ho veig complicat; Ja ho està essent ara!. El que trobo clau és l'aliança entre classes mitjanes i populars. Amb l'èxit del 9N cada vegada veig més que l'èxit o el fracàs només depén de nosaltres. Ara, amb les picabaralles dels partits ens estem estancant. "Madrit" ja sabem el que és i no ens dóna cap sorpresa. La responsabilitat només és nostra, perquè "MAdrit" fa el de sempre. També ha estat bé que Podemos s'hagi presentat a BCN com a descaradament unionista. Ara usaran les tàctiques que ja venen de Lerroux: Això del sobiranisme es cosa de Mas (que és casta) i el poble el que vol és decidir-ho tot (una manera de dir no decidir res), o si més no, aparcar la questió nacional invocant la qüestió social. FGonzalez ja ho va fer fa 30 anys. El discurs de que quan tinguin el govern a Madrid -i nosaltres els hem d'ajudar- llavors ells seran els nostres amics.
    Ara ja no es tracta de la "fam" de 3ª Vía que tenia Duran, La Vanguardia i el Pont Aeri. Ara es tracta de molta gent que sincerament fica al davant la qüestió social, i que Podemos ja no ens faltarà al respecte com PPSOE. Jo tambè ho crec q no ens faltarà al respecte. Però no és prou. Espanya és com és, i trobo ingenu fer-se il.lusions, tot i que araPodemos vol tornar a despertar il.lusió i tindrà forts suports polítics i mediàtics per a que faci a Catalunya la seva feina. Per això trobo fonamental aquestos passos que indiques de la transversalitat.
    Salutacions

Respon a Enric Carbó Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*