Que una certa dreta, democràtica i espanyolitzada, faça un manifest/crida en favor d’una regeneració de la vida política de la societat valenciana és una cosa que fa (un poc de) bé i no fa (gaire) mal, com l’aigua de Benassal. Més val això que no aquells empresaris, ben coneguts, que pagaven els feixistes agressors habituals
Vaig estar diumenge passat a Donosti, a l’homenatge a Txillardegi organitzat per l’esquerra abertzale, al teatre Victòria Eugènia. Portàvem, la Maria Conca i jo, la representació del PSAN i de Solidaritat Catalana per la Independència, a més de la nostra personal implicació amb Txillardegi, de qui érem amics i a qui admiràvem. Havíem coincidit, sobretot,
Avui que Jordi Savall fa un emocionant homenatge a la seva muller, Montserrat Figueras, en un concert excepcional a Santa Maria del Mar, on hom podrà sentir la Montserrat com si encara fos viva, des de València vull fer-li un petit present. La recerca documental del nostre passat, als arxius que en conserven el testimoni,
Dissabte, 21 de gener, a València i Alacant, i dijous, 26 de gener, a València, Alacant i Castelló, han eixit al carrer desenes de milers de valencians, homes i dones i criatures, en unes manifestacions extraordinàriament concorregudes que col•lapsaren el centre de les ciutats. Per oposar-s’hi a les retallades dels drets socials i polítics que
M’és grat reproduir al meu bloc el comunicat següent: Demanda del Fòrum per la Memòria del País Valencià contra l’estat espanyol al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg La denúncia es per genocidi i crims contra la humanitat durant el franquisme i per violació dels nostres drets fonamentals. La demanda ha estat admesa a tràmit.
Va ser l’any 1527 quan les tropes mercenàries de l’emperador Carles I d’Espanya i V d’Alemanya es van cobrar els seus “honoraris” i alguna cosa més amb el brutal saqueig de la ciutat de Roma, que ha passat a la història com Il sacco di Roma. En els temps actuals, gairebé cinc-cents anys després, sense
A la col•lecció Medieval and Renaissance Texts and Studies de l’Arizona State University, ha aparegut una edició de l’Espill, una obra excepcional de la literatura catalana escrita a València, amb més de 16.000 versos, en la segona meitat del segle XV. L’edició ha estat enllestida per la doctora Maria Celeste Delgado-Librero i consta d’un estudi
L’altre dia vaig veure el film Pretty Woman (1990), on l’insuportable margalló Richard Gere representa el paper d’un fastigós sangonera capitalista especulador. Potser pel comportament, els hotels i els vestits l’he relacionat amb un altre veí de New York, un tal Undargarin, encara que n’hi ha molts d’altres, de cara no coneguda. Al capdavall, es
A la portada de la revista LLUITA, del PSAN, d’octubre de 1987, hi havia el mapa complet de tot Catalunya, amb el lema “Per una sola terra” i les especificacions, als llocs corresponents del territori: “València, darrer diumenge d’octubre”, “Perpinyà, 7 de novembre”, “Palma, 31 de desembre”. I l’editorial d’aquest número en feia la glossa:
Hi ha alguns gasetillers, comentaristes pretesament experts sobre l’independentisme català, en el qual mai no han militat, que pontifiquen habitualment sobre com s’hauria de comportar aquest, repartint faltes i bones des de la seva cadira. O columna. O pedestal, que en això d’escalar-lo estan, a veure si algun patrici/polític/podrit els premia amb el bunyol d’or
Llegeixo a la premsa que Alfonso Guerra ha dit: “no podrán ocultar que ETA se rinde a un gobierno socialista”. Segurament ell en sap molt, d’això de retre’s, com quan ho va fer, en genuflexió total, davant d’un feixista espanyol que es deia Abril Martorell (quina llàstima de cognoms!) per canviar el nom “País Valencià”
València sempre ha celebrat amb goig l’aniversari de l’entrada de Jaume I a la ciutat, que tingué lloc el 9 d’octubre de 1238. Va ser una conquesta pactada, a desgrat d’alguns nobles que volien entrar-hi a sac, pel botí. I com a senyal de la rendició i del pacte, els sarraïns de la ciutat assetjada varen despenjar una gran
Enguany, amb el motiu o l’excusa de fer-ne cinc-cents de la primera traducció del Tirant lo Blanc (al castellà, a Valladolid, el 1511), he fet una conferència a L’Olleria (28 de maig), un parell de classes a la Universitat Catalana d’Estiu (21 i 22 d’agost) i una altra conferència a l’Octubre-Centre de Cultura Contemporània, ahir
Un tret central de la ideologia dels feixistes és l’intent d’eliminació de grups humans prèviament catalogats per ells com a diferents, estranys i espuris. Grups sense dret a l’existència, segons ells. Això és el que van fer els nazis amb diverses col·lectivitats ètniques i nacionals. I això és el que pretén el feixisme espanyol respecte
Cada 11 de Setembre, les autoritats botifleres, autonòmiques i municipals, segresten Rafael de Casanova, impedint que el poble sigui a la vora del monument. És indignant que ho facin, però ho fan. La cosa ja va començar amb el tripartit, i això que se’n deien d’esquerres. Enguany, el búnquer de Felip Puig ja ha arribat