Josep Guia Marín

Estem a punt de viure un canvi qualitatiu, és a dir, la transformació que es produeix quan, després d’un (llarg) procés d’acumulació de petites quantitats, aquestes fan una mutació i provoquen una nova qualitat. Passats anys i anys de creixement constant de l’independentisme, encara sota el domini espanyol (i francès), arriba un dia en què el poble fa que els seus electes proclamin la independència. Arriba un dia en què ja no hi ha l’independentisme a dintre d’un estat hostil sinó la independència en un estat nou, propi, català. Aquest és el canvi de la quantitat en qualitat. 

Anuncien aquest canvi les consultes ciutadanes per la independència, les manifestacions immenses, les estelades arreu, els crits al camp del Barça o a la plaça castellera de Tarragona, les enquestes d’opinió i electorals… I probablement també en seran preludi les eleccions plebiscitàries del dia 25 de novembre. Avancem cap a la independència a crits cridant, per dir-ho amb una locució ben nostra (que, per cert, té una equivalent castellana no gaire ben sonant). 

Però aquests anuncis s’han de concretar, s’han de concentrar, han de provocar l’instant màgic del canvi qualitatiu: la proclamació d’independència. I això serà així, aviat, encara que, ara per ara, els únics electes disposats a fer aquest pas són els diputats de SI: els tres que ja hi són més els nous diputats i diputades que SI obtindrà. Per garantir la proclamació de la independència, que és l’inici del canvi qualitatiu. 

Beneixama, 8 d’octubre de 2012