21 d'octubre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Seguirem al tall, amics estimats

Mai no s’ha esborrat de la meua memòria aquella màgica presentació del disc Quan el mal ve d’Almansa, al Teatre Escalante de València. Em vaig sentir corprès i profundament emocionat. Quina música, quines lletres, quina força! No era la primera vegada, ni en seria l’última, que Al Tall em feia enrogir els ulls, amb el Tio Canya o amb A Miquel assassinaren.

Des que ens coneixem i som amics, Vicent, abans d’Al Tall i tot, he estat un addicte de les teves, de les vostres, cançons, i un seguidor dels vostres recitals, com aquell primerenc que organitzàrem a Beneixama, o el dels 20 anys al Teatre Principal de València, o el dels 25 anys a l’Auditori de Torrent. Heu estat la veu senyera del País Valencià, en els inicis de la seva represa nacional dins del conjunt de la nació catalana. Heu fet que milers de joves s’estimaren el País i la seva cultura popular. Heu aconseguit elevar la dignitat i la solvència dels valencians com a poble a la categoria dels pobles normals, per damunt de la ignominiosa condició de regió provinciana i subalterna.

I sempre al servei del poble: del poble treballador. Heu estat la veu de les classes populars, cantant les seves penes i alegries, i denunciant els qui se n’aprofiten i viuen a costa del seu treball, vull dir, del treball dels altres, dels qui treballen. Per això, per la fidelitat al país i al poble menut del país, heu patit l’hostilitat i les marginacions dels pandorgos, dels alcaldes franquistes d’abans i d’ara, dels riquets castellanitzats… Colla de miserables que seran escombrats per la història.

Ara, a les portes de l’Aplec del Puig del Darrer diumenge d’octubre, dieu adéu però, a diferència d’altres jubilacions, la vostra obra és viva i repetible: Al Tall continuarà sentint-se al nord i al sud de la Sénia, terra endins i mar enllà, perquè ja sou una part indispensable del patrimoni de la catalanitat. I tots, benvolguts amics, seguirem al tall, al peu del canó, per fer i refer lliure i completa la nostra estimada pàtria.

 Beneixama, 21 d’octubre de 2012

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!