Les enquestes publicades sobre intenció de vot en les eleccions del proper 28 de novembre, especialment la del diari de més tiratge al Principat, fa tot l’efecte que han estat “maquillades”. De fet, en el cas del mencionat diari és un secret d’àmplia circulació que hi ha hagut modificacions. En quin sentit? Doncs en el
He estat durant quatre dies a Metz i a Paris, en un congrés sobre textos paremiològics i bases de dades. Malgrat l’especialització del tema i la total dedicació observada per la trentena d’assistents, hi ha hagut qui s’ha interessat pel cas de la nació catalana i per les expectatives de la seva independència. Un ressò
Tal com era previsible, Espanya es fa l’orni davant de les agressions sagnants de les forces armades marroquines contra el poble saharaui. I ho fa així per ideologia i per interès. Els regnes d’Espanya i del Marroc són compares en imperialisme i opressions nacionals, amb una acreditada i nefasta trajectòria, l’un contra pobles de mig
Finalment, gràcies sobretot a l’Àngel Velasco, és fa una jornada d’estudi sobre l’obra i la vida de Gonçal Castelló. D’estudi i d’homenatge alhora, perquè Gonçal va voler combinar la creació literària i la lluita política al servei del país, afegint-hi a més la seva activitat professional com a procurador dels tribunals. Això, durant el tardofranquisme
Aquesta matinada s’ha mort el mestre i amic Llorenç Ferrer, que fou doctor en matemàtiques i catedràtic de la Universitat de València. Li faltaven pocs dies per a complir els 90 anys, d’una vida activa, plenament dedicada a la docència i a tot de projectes de recerca. Sentia veritable amor per la institució universitària, que
VALENCELONA és el nom que va fer servir, fa gairebé trenta anys, un institut de recerca americà per designar la unitària estructura econòmica del nostre país. Una realitat que l’Estat espanyol ha intentat trencar i dispersar tant com ha pogut i que, amb tot, reneix amb força una i altra vegada. Darrerament, de forma conjunta,
Aquesta frase tòpica és ben coneguda en la seva aplicació, cruenta, als protagonistes de les revolucions francesa i russa. Com si hi hagués un mal fat per als revolucionaris (primers), que desapareixien de l’escena a mesura que avançava el procés de la revolució. Avui, en farem un ús analògic, sense sang, parlant del procés cap
La decisió del govern espanyol del PSOE d’impedir la tramitació parlamentària de la ILP “Televisió sense fronteres” és molt greu i molt simptomàtica. Mitjançant una resolució barroera i indocumentada pretenen justificar la seva prohibició apel·lant l’excessiu cost que l’execució de la llei comportaria. Es pensen que els ciutadans, no només els 650.000 que han presentat
1. Per primera vegada, la independència de Catalunya és el tema central en unes eleccions al Parlament del Principat, per a goig dels catalans i espant dels espanyolistes. 2. En aquest context, existeix la possibilitat d’acabar amb l’actual segrest electoral de l’independentisme al servei de l’autonomisme. 3. Com a conseqüència de l’efervescència independentista (no autonomista)
Ja fa molt anys que faig servir l’eslògan “Poseu un valencià (o valenciana) a la vostra vida”, amb la finalitat evident de fer que els catalans (i catalanes) del Principat assumeixin vitalment la nació catalana completa. De fet, al llarg de temps i de viatges, molta gent m’ha presentat la seva parella (d’un altre territori
Ens han deixat Jaume Vallcorba i Joan Triadú, dos grans catalans dels d’abans, integrals, d’aquells que sabien que Catalunya queda mancada sense València. Dos patriotes com cal, d’aquells per als quals els valencians que ens volem i ens afirmem nacionalment com a catalans mai no hem estat una nosa sinó una joia. Avui, en ocasió
És cosa antiga el mite de l’esclau feliç, aquell que s’estima el seu amo i s’hi troba bé vivint amb ell i per a ell. No cal ser gaire sagaç per arribar a la conclusió que es tracta d’un mite inventat i posat en circulació precisament pels amos. Al capdavall, l’anàlisi materialista ens hi ajuda:
És cosa sabuda que l’antic Regne de València i el modern País Valencià sempre s’han mirat i s’han emmirallat en l’espill del Principat de Catalunya, per a bé i per a mal. En positiu, per seguir i emular propostes culturals, econòmiques, polítiques… En negatiu, per copiar amb ressentiment i amb complex d’inferioritat i capgirar i
També en la denúncia de la repressió franquista (que és la repressió exercida per l’exèrcit espanyol) contra el nostre poble, cal mantenir una perspectiva d’àmbit nacional. Amb l’afusellament ignominiós de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, el 15 d’octubre de 1940, el general Franco i el seu règim militar assessinaven un home i,
Em conviden amablement a assistir i participar al primer Festival per la Independència, que tindrà lloc a Igualada el proper 16 d’octubre. Està bé que, a més de manifestacions i aplecs, fem festivals, sense que això ens faci perdre la perspectiva que tot no seran flors i violes, en el camí cap a la independència: